La història pren nom i cognoms, el dels vora 200 veïns de Sueca -coneguts popularment com la Quinta del Biberó- que van ser reclutats, amb només 17 anys, per combatre en el front de guerra. Este cap de setmana, quan tot just es complien 80 anys des que aquells joves innocents i inexperts van ser arrencats de les seues cases per combatre en un dels conflictes bèl·lics més cruents de la història contemporània, Sueca ha honrat la seua memòria amb un senzill acte de record. L'homenatge, que va comptar amb la participació del nonagenari Ramón Cuenca, un dels supervivents i la seua família, així com d'altres familiars dels integrants de la quinta, va estar organitzat pel mateix consistori.
L'alcaldessa, Raquel Tamarit, va aprofitar l'ocasió per demanar més reconeixements a una generació que ha vivificat el missatge de pau i llibertat en la història de la ciutat i va assegurar que el consistori prendrà el seu testimoni perquè no caiga mai en l'oblit. “Obstinats en fer memòria, mentre les forces aguanten, hui des de l’Ajuntament de Sueca venim a continuar este camí per la pau, a garantir la continuïtat del seu missatge que volem que perdure viu i permanent, sempre, en la història del nostre poble” va manifestar Tamarit.
La màxima autoritat local va insistir en la necessitat de la pervivència del seu llegat per la pau: “hui, malgrat que 80 anys després, encara cal que les seues paraules ressonen fort, contra l’horror que pateixen tantes famílies que veuen morir els seus fills a les guerres, arreu del món”.
En l'acte, la regidora de Protocol, Isabel Jiménez, i el regidor de Cultura, Vicent Baldoví, van fer la lectura de tots els noms dels biberons de Sueca. Jiménez, qui a més a més va estar l'encarregada de conduir l'acte, va tenir també unes paraules de reconeixement per a les famílies. “Moltes encara recorden a aquells dels seus que hi varen participar. Les seues històries particulars formen part del bagatge històric que es manifesta encara com quelcom punyent i difícil d'oblidar. Des d'ací m'aclame a totes aquelles i tots aquells que visqueren anys negres i difícils, amb el desig que mai més es tornen a repetir” va  expressar  Jiménez.
En un dels moments més emotius, un duet de corda format pel suecà Luís Talens i la seua filla Laura, va interpretar el Cant dels ocells per acomiadar la cerimònia. L'acte va concloure amb la descoberta d'una placa commemorativa per part del supervivent, Ramón Cuenca, i la vídua de Romaldo Ribera, altre dels companys de l'agrupació, qui presidiren l'homenatge junt amb els familiars d'Andrés Sánchez el Dàtil, un altre dels biberons de Sueca ja desaparegut, qui va estar un dels principals promotors dels inicis de les trobades del col·lectiu al municipi.
Tot seguit, la jornada d'homenatge va continuar a l'Espai Joan Fuster, que guardava ple de gom a gom per escoltar la taula redona organitzada al voltant del tema  “La Quinta del Biberó i la Guerra Civil a Sueca”. En la conferència, Guillem Cortés, l'autor del llibre Un estiu devastador, va explicar la vivència d'este període a Sueca a través de diversos testimonis. La intervenció d'Enric Alforja, tècnic municipal, va versar sobre la gestió documental relativa a la Guerra Civil. I la historiadora Aida Ferri va explicar alguns fets relacionats amb la pèrdua de patrimoni suecà en temps de guerra. A la conferència es va poder escoltar també el testimoni del supervivent Ramón Cuenca, qui va rebre un afectuós aplaudiment del nombrós públic assistent.