• Sixto Ferrero | L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica
La sinestèsia, més enllà del recurs literari de la metàfora, havia estat un do, (no sé si innat o divinal, o vés a saber) que molts artistes i intel·lectuals deien posseir. Cap a finals del segle XIX, Alexandr Skriabin, un compositor rus, plantejava que ell posseïa el do de la sinestèsia musical, de manera que segons ell atribuïa a cada color un so, així obtenia que els colors sonaven a diferents acords. D’aquesta manera establia que quan s’experimentava un sentit estimulat per un color, aquest estimulava automàticament un altre sentit, creant un cercle d’estímuls multisensorials. Vasili Kandinski, coetani de Skriabin, també havia plantejat des de la pintura aquesta teoria de la sinestèsia però anava més enllà. El pintor de l’abstracció, en el seu llibre «D’allò espiritual en l’art», donava directrius de com aquesta sinestèsia era necessària per tal de comprendre l’art abstracte: només sentint en l’ànima el sons dels colors i la seua suggestió interior serem capaços d’entendre l’art abstracte. És a dir apel·lava a una assimilació més profunda que la simple perplexitat de mirar un quadre, calia utilitzar la sinestèsia dels colors per despertar tots els sentits i assimilar allò irreconeixible, des de la profunditat de l’ànima.
Aquests darrers dies, Mariano Rajoy, ha començat ha veure ampolles mig plenes, a elogiar xifres macroeconòmiques combinades amb dades de creixement del 0’6%, altres apuntaven que la xifra de suïcidis pujava paulatinament i que els desnonaments continuen produint-se sense pietat, Gonzàlez Pons proclama que: «la prima de risc està salvada i que ara cal salvar les persones». Blasco, el conill, no sabia res del cas cooperació i l’adjunta de Fabra necessitava verdures i altres queviures mengívols i li les paguem tots, que ells no portaven solt per fer front les factures de la compra, que perillen 151 línies en valencià, que la Generalitat ha demanat 2186 milions del fons de rescat per a 2014 i que retornarem, és un préstec amb interès d’usura, no és una donació o un salvament econòmic, és un préstec, que Catràdio emet il·legalment però les altres 300 emissores fraudulentes no,..., doncs això molta sinestèsia per comprendre tot açò.
Sona un dolor abstracte en l’ànima.
Sixto Ferrero