LA UNIÓ denuncia que el tractat comercial de la UE amb Sud-àfrica compleix ja sis anys i no hi ha informació sobre la seua necessària revisió

Des que es va posar en marxa l'acord comercial en 2016 hi ha hagut un total de 191 intercepcions de cítrics amb plagues i malalties procedents de Sud-àfrica

LA UNIÓ Llauradora denuncia que l'any passat es van complir ja cinc anys des de la signatura de l'acord de lliure comerç entre la UE i l'Àfrica meridional, entre els països del qual està Sud-àfrica, i no existeix cap informació sobre el seu procés de revisió com seria desitjable i necessari. L'article 116 de l'Acord especifica que totes dues parts podran revisar íntegrament l'Acord, com a més tard, cinc anys després de la seua entrada en vigor, que va ser a l'octubre de 2016.
El secretari general de LA UNIÓ, Carles Peris, indica que “instem la Comissió Europea i a la resta d'institucions de la UE i, en el nostre cas, al Govern d'Espanya, al fet que impulsen la revisió d'aquest i s'analitze en profunditat la seua repercussió comercial, així com les conseqüències fitosanitàries que existeixen sobre el sector citrícola europeu. Ratificar o subscriure acords com el de Sud-àfrica és un greu error, perquè no existeixen estudis ni dels seus efectes comercials ni de les conseqüències econòmiques, socials i mediambientals de la possible entrada d'una plaga o malaltia, circumstància que ja estem pagant amb el Cotonet de Sud-àfrica”.
Segons les dades recaptades per LA UNIÓ, des que es va subscriure l'acord en 2016 hi ha hagut un total de 191 intercepcions de cítrics a la UE amb plagues procedents de Sud-àfrica. El creixement ha sigut progressiu, des de les 3 del primer any al rècord aconseguit l'any passat amb 54. La major part d'aquests rebutjos a més són de plagues molt nocives com la Falsa Arna o Thaumatotibia leucotreta o de la Mancha negra o càncer dels cítrics, la qual cosa motiva la petició de LA UNIÓ perquè s'eleven les exigències i els controls en origen.
A més, les intercepcions durant els mesos d'octubre i novembre han sigut 80, és a dir, el 42% del total. Aquesta dada és significativa ja que l'acord especifica que des del 15 d'octubre fins al 30 de novembre poden entrar taronges sud-africanes amb un aranzel que progressivament va baixant fins que desaparega definitivament en 2025. Les mesures acordades en el seu moment per a ampliar el període comercial de l'acord del 15 octubre al 30 de novembre han provocat per tant un increment del volum d'importacions i distorsions de mercat importants. Per això des de UNIÓ s'aposta per restablir el marc anterior a l'acord perquè exporten taronges només fins al 15 d'octubre i establir una data límit en mandarines fins al 15 setembre, per a posteriorment tornar a un règim aranzelari que ordene el comerç en moments quan la producció europea de cítrics no és deficitària i a més amb l'agreujant que arriben amb una elevada petjada de carboni i amb greu risc d'entrada de plagues i malalties.
El sistema de producció més sostenible i segur com és el de la Unió Europea depèn de tindre una bona sanitat vegetal i, cada vegada més, fer-ho de manera biològica. A més, la producció valenciana i estatal està orientada al mercat en fresc i si entren noves plagues o malalties provocaria una situació insostenible per una caiguda important de fruita comercial destinada al mercat en fresc on Europa és el seu principal mercat.
Per totes aquestes circumstàncies i davant el perill que comporten, LA UNIÓ sol·licita a les autoritats comunitàries que actuen en conseqüència i verifiquen que s'està aplicant de manera correcta el reglament aprovat del tractament en fred per part de Sud-àfrica i que s’amplie a mandarines i aranges.
Carles Peris indica que “l'entrada d'una nova plaga o malaltia incrementaria els costos dels tractaments i posaria en dubte el compliment dels compromisos que comporta la política europea de la Granja a la taula. No es poden retirar ací matèries actives que ens deixen sense eines a les persones citricultores i al mateix temps deixar de protegir la sanitat vegetal de manera adequada”.