LA UNIÓ denuncia que els productors de cítrics han deixat d'ingressar 279 milions d'euros

Els ingressos en taronges han descendit en 151 milions (40%), 114 milions en mandarines (30%) i 13 milions en llimes (12%)

La campanya de cítrics 2018-2019 ja és història i el balanç no pot ser més descoratjador per als productors de la Comunitat Valenciana que han deixat d'ingressar 279 milions d'euros en relació a la passada i que traslladat a percentatge representa un 32% menys, segons un informe de LA UNIÓ de Llauradors. Cal tindre en compte que la campanya 2017-2018 ja va ser negativa perquè a pesar que els productors van obtindre millors preus, l'important minvament de producció va incidir en la renda final i no va compensar una cosa per l'altra.
Carles Peris, secretaria general de LA UNIÓ, assenyala que "la campanya va començar molt mal i acaba encara pitjor. A més, no ens valen excuses d'un augment important de collita perquè tenint en compte la fruita que no ha eixit al mercat el creixement de producció seria com a molt un 6% superior a la 2017-2018 que ja va ser una de les més baixes de les dues últimes dècades".
De l'informe de LA UNIÓ es desprén que els ingressos en taronges han descendit en 151 milions (40%), 114 milions en mandarines (30%) i 13 milions en llimes (12%). De 874 milions d'ingressos per la venda de cítrics en la campanya 2017-2018 s'ha passat en aquesta a només 595. Les varietats que majors pèrdues han tingut són la taronja Lane Late amb 51 milions, taronja València Late amb 47 milions, llima Fina amb 33 milions, mandarina Clemenules amb 28 milions, taronja Navelina i mandarina Ortanique amb 25 milions.

Quasi 700.000 tones sense comercialitzar
A aquestes xifres cal sumar la quantitat de producció perduda que no s'ha pogut comercialitzar i que segons les dades de LA UNIÓ és de quasi 700.000 tones sobre una producció de poc més de 4 milions de tones, una part per les pluges torrencials d'octubre i novembre, una altra per calibres no comercials i una altra per la saturació dels mercats a causa de les importacions. Només una xicoteta part -de prop de 12.000 tones- ha entrat finalment des de la Comunitat Valenciana en el mecanisme de retirada del Ministeri d'Agricultura.

Preus un 26% més baixos
Els preus percebuts pels productors han sigut de mitjana un 26% inferiors als de la campanya 2017-2018 (en mandarines un 30% i en taronges un 39% més baixos). Tots els grups de cítrics han experimentat un descens de les cotitzacions en origen. El grup de taronges València amb un descens del 56%, el de les Navel amb un 40%, les mandarines híbrides (Clemenvilla i Ortanique) amb el 32% o les Clemenules amb el 26% lideren les baixades de preu. La Ortanique és la que ha obtingut un preu mig més baix de totes, 0,12 euros/kg. En el costat contrari, i malgrat haver baixat un 37%, la varietat millor pagada és la Orri amb 0,59 euros/kg.

Circumstàncies agronòmques i comercials
En l'àmbit agronòmic la falta de pluges i les elevades temperatures de l'estiu va provocar un calibre xicotet de la fruita i un retard en dues setmanes en l'entrada de la collita de les varietats més primerenques, que va ocasionar que se solaparen amb les de la segona campanya. Encara que l'excusa dels baixos preus eren els calibres xicotets, la veritat és que la fruita xicoteta es quedava en l'arbre i la de major calibre es portava als magatzems, però sense augmentar el preu. Les pluges de tardor també va ocasionar en algunes comarques grans pèrdues, tant directes com de qualitat, però eixa reducció de fruita en el mercat tampoc va ocasionar cap millora en els preus, més aviat al contrari perquè encara van baixar més.
Destacar de la campanya en relació al balanç comercial la forta entrada de fruita procedent de països de l'hemisferi sud, fonamentalment de Sud-àfrica en la primera part de la campanya, i al final de la mateixa principalment d'Egipte, el Marroc o Tunísia. Aquestes circumstàncies han provocat grans distorsions del mercat europeu, ja que l'augment de l'oferta no ha vingut acompanyat d'un increment del consum.

Intercepció de plagues 
Pel que fa a la intercepció de plagues de quarantena a la UE, el 72% de les mateixes va provindre en 2018 de quatre països (l'Argentina, el Brasil, l'Uruguai i Sud-àfrica), els tres primers inclosos en l'acord Mercosur que ha de ser ratificat i l'últim ja amb un acord beneficiós per als seus interessos en vigor. El 92% de les intercepcions de les temudes plagues de la Phyllosticta Citricarpa, causant del CBS o Guignardia, i el 88% de les de Thaumatotibia leucotreta, procedia d'eixos països. LA UNIÓ ve realitzant una intensa activitat davant totes les Administracions sobre els acords internacionals que la UE signa amb tercers països.

Propostes i mesures
Sobre les propostes i mesures per part de les Administracions per a resoldre aquesta crisi han sigut escasses, poc efectives i amb pressupostos ridículs. El Govern central només ha concedit avals el que suposa major endeutament i el procediment de retirada de fruita va arribar tard i malament i no va complir les perspectives previstes perquè només es va retirar del mercat al final el 57% de la fruita prevista inicialment (28.000 tones sobre 50.000). La Generalitat ha anunciat ajudes de minimis per als productors però a meitat del mes de juliol es desconeix quan es faran realitat les mateixes.
D'altra banda, el desastre de la campanya va propiciar la tornada de la interprofessional Intercitrus després de deu anys de letargia, però l'intent de ressuscitar-la ha sigut decebedor. Excepte reunions i fotos i reunions no ha sigut ni tan sols capaç de posar en marxa una campanya de promoció per a incentivar el consum de cítrics.