La variant de Cullera-Favara posa fi al punt negre més mortífer de tot l'Estat

El nou tram de l’A-38 suposa la major inversió en matèria d’infraestructures mai feta a la Ribera Baixa per un Govern espanyol

La major reivindicació en matèria d’infraestructures viàries de tota la Ribera Baixa és ja una realitat amb la imminent entrada en funcionament de la variant Cullera-Favara de l’A-38.
Amb la seua obertura al trànsit es posarà fi al tram de carretera de tota la xarxa viària de l’Estat que pràcticament ha liderat durant els últims anys les estadístiques més negres pel que fa al nombre de morts o ferits greus per accident.
L’obertura, a més, representa un acte de justícia històrica. No sols amb les víctimes que han perdut la vida en esta carretera, sinó perquè també suposa la major inversió en matèria d’infraestructures mai feta a Cullera i a la Ribera Baixa per part d'un Govern de l'Estat.
El nou tram permet, no sols millorar la seguretat viària, sinó que des d’ara la capital turística de la Ribera dispose d’una entrada sud d'un tram d'autovia el qual substituïx l'antic i mortífer traçat de l'N-332.
El nou accés ajudarà a descongestionar l'entrada nord, fins ara l’única possible al municipi des de l’autovia, fet que provocava retencions quilomètriques cada vegada que Cullera experimentava una visita massiva de visitants.
L’accés sud també evitarà que s’haja de creuar tota la ciutat per accedir a les platges per part dels vehicles els quals fins ara no han tingut molta més opció que l'entrada nord per accedir a la circumval·lació interna de la ciutat que porta a les platges.
El tram Cullera-Favara de l’A-38 ha estat una reivindicació històrica abanderada pels dos governs de Jordi Mayor, qui des que fou nomenat alcalde de Cullera al 2015 va establir  com una de les seues màximes prioritats aconseguir desbloquejar les obres paralitzades cinc anys abans.
Mayor ha assenyalat que l’obertura del nou tram de l’A-38 «permet Cullera ser la segona ciutat de rellevància turística de la província que ja disposa d’accessos directes tant per al nord com pel sud a través d’autovia gratuïta». Així mateix, ha recordat l’alliberament el passat mes de gener de l’AP-7 també per part de l'Executiu central de Pedro Sánchez.

Fita històrica
El primer edil cullerenc considera «una fita històrica» la posada en funcionament d'una autovia que fa tan sols una dècada «semblava una entelèquia pel seu elevat cost i per l’escàs interés de les administracions superiors en els problemes d’una comarca que fins ara havia estat pràcticament invisible a escala nacional».
Les obres es van reactivar al 2015 després d’enviar Jordi Mayor, signada de la seua pròpia mà, una carta directament a l'aleshores ministra de Foment, Ana Pastor, on li advertia que pesarien sobre la seua consciència les morts i ferits greus que es produïren en este tram i li exigia que l’Estat prioritzara acabar amb este punt negre fatídic.
«Encara que moltes vegades feia la sensació que estàvem sols, aconseguirem fer soroll i convéncer les màximes autoritats d’este país que ahí no podia seguir morint gent», assegura Mayor.
«Per una vegada podem dir que el nou Govern d'Espanya sí ha estat a l’altura de les circumstàncies i ha complit en haver-nos dotat amb la suficient assignació pressupostària per a accelerar les obres i acabar-les», conclou l’alcalde.