L’agenda de Peus Quets de Sueca continua plena

“Aquest cap de setmana hi ha hagut prou moguda”

D’ activitat no ens anem a queixar! Açò bull... un petit volcà de gent nerviosa, ansiosa de fer coses enfora, a l’ aire lliure amb sol, núvols, pluja o vent. Aquest cap de setmana hi ha hagut prou moguda.
Dissabte, a les onze del matí, ja muntat l’ arc de Peus Quets en meta, s’ inicia la XXXVIIª Volta a Peu del Col•legi Lluis Vives que promou l’ Ampa del centre amb la col•laboració de la Regidoria d’ Esports de l’ Ajuntament de Sueca. Una trentena d’ adults inscrits als 5200m en categoria absoluta i més de 300 xiquets i xiquetes dels 6 als 17 anys, participant per categories corren esta veterana prova que promou l’ esport escolar des de fa ja 37 anys.
La bullícia es de pura festa. Crits, riures i baralles fan que aquell tros de barri parega un sorollós mercat àrab! Inicien les curses els més menuts i progressivament, categoria per categoria, se van corrent les distintes distàncies establertes per a cadascuna d’ elles. Els adults, finalment surten a les 11h i entre tots ells, Angeles Bernal, Inma Ortells, Esther Signes, Esther Rubio, Rubén Cerros, Juan Franco i evidentment Toni Llopis, professor al Lluis Vives i que es realment l’ organitzador, “alma mater” d’ aquest enrenou. Carrera sense cronometratge on sols s’ hi participa... però amb ganes i competint! Un bonic, a més d’ interessant dia festiu i participatiu.
La Vª Volta a Peu 10K Vila d’ Alzira a penes veurà cinc Peuetes i dos Peuets córrer pels seus carrers. En veritat esta prova no és massa atractiva. Un circuit urbà molt fred i “antipàtic”. El públic escàs de calor i estima, i l’ ambient, ell sí, amb excés de calor i humitat. Un combinat que esgota els corredors. Del set Blavets i Blavetes referirem el bon crono, treballat i patit de Paco Mompó, un Veterà C que se menja el 10K d’ Alzira en 47mn43s. Ara bé, no deixem de costat que la resta dels nostres entra per baix de l’ hora a la meta de la pista d’ atletisme d’Alzira.
Almansa. La 18ª Mitja Marató atrau al tàndem Pedro Cascales-Tomàs Cuesta i el tàndem Pascual Azorin-Prese Claver. Tomàs es presenta en meta en 1h27:35. Continua en la seua línia com Peter que tanca el rellotge en  1h35:11. Pascual 1h42 i Prese 1h44, 4ª en Veteranes D. Molt bona cursa de tots quatre, però que molt bona, tenint en compte que Almansa no és plana. La ciutat del “mal” col•lecciona repetjons i tobogans, i avingudes que s’ empinen i carrers que davallen. Es dura... i multitudinària. Quasi arriben als 3000 atletes i
Del Circuit de l’ Albufera, diumenge se corre la Vª Pujada a la Bola. En cinc edicions este 10K i pico ja és tot un clàssic! Aquesta prova s’ ha fet un lloc dalt de tot del ranking de les curses populars. Esta sí que es una cursa bonica malgrat la seua enorme dificultat. Un bonic tram pel passeig que des de Sant Antoni va cap al Sicània, anar i tornar i ja la cursa s’ enfila cap amunt al radar meteorològic. Una pujada de tres kilòmetres de corbes dirigida a l’ encontre de la Bola acabarà fent caminar a la major part dels atletes en els seus darrers 200 metres abans de coronar. La vista des d’ allà dalt es preciosa, quasi musical! Vençut el darrer repetjó, en passar el control de la Bola, hi ha que desfer camí cap avall, alguns amb molta cura i precaucions, d’ altres a tomba oberta recuperant-li minuts al crono.
Gema Rosell conclou una excel•lent carrera. Fa 2ª en Veteranes B en 55:19 i Rosa Garcia fa 4ª en Veteranes C. En homes, la Bola li demana a Emilio Sala uns escassos 45mn16s i Fran Navarro està en meta en 48mn30s. 10200m d’ una titànica prova. La més dura del circuit. La que marca un corredor. Una carrera que tots els Runners que la disputen recorden! “Chapeau” a este quartet fora sèrie i per suposat als sis restants que a banda de fer uns bons cronos han tingut el valor i els pebrots de fer esta cinquena Pujada a la Bola.
Sempacherseelauf 2017, Sursee, poble del cantó de Lucerna, Suïssa. Manolo Mañez corre un 10K en aquell preciós paratge alpí, a les vores del llac que dona nom al cursa. Manolo s’ emporta de ple la inclemència del temps, competint sota una incòmoda pluja, xop fins al moll de l’ os. 50mn48s. Allà, a la llunyana Confederació Helvètica, Manolo continua, de manera disciplinada, posant-se en forma, ara que la temperatura ho permet. Ànims Manolo!
Mentre corren un bon grapat dels nostres l’ infern de la Bola, Senda Quets ompli l’ autocar destí de Cirat, a l’ Alt Millars. Cinquanta-cinc excursionistes. Bona afluència d’ aficionats apuntada a la sortida de muntanya. Als qui preparem eixos esdeveniments s’ ens obri el cor!
Dos horetes de camí cap a Cirat. Esmorzem al arribar i fem camí cap al barranc, a buscar la “Cola de la Novia” passant per les runes del castell àrab on sols hi romanen quatre pedres i dues parets. La dificultosa escalada paga l’ esforç. D’ allà es domina el profund barranc que amaga la “Cola de la Novia”, cataracta natural amb les seues basses de pedra calcaria. L’ aigua, en caiguda dolça, va a la recerca del riu Millars. A partir d’ allà unes importants pujades posaran a prova pulmons i cames dels excursionistes. La baixada greument ràpida ens deixarà a les basses inferiors. Aigua clara, fresca, reconfortant on alguns s’ hi mullen els peus i uns altres s’ hi llancen sencers. Toca ja dinar, sempre ens recreem una mica i sortim cap a casa. Aturada a Caudiel amb la intenció de comprar cireres. El retorn és tot un riure de despropòsits i desgavells al voltant dels basquets de cireres, de la seua ingestió i de la seua digestió!
Ha sigut una bona setmana i ja la penúltima sortida de la temporada de Senda Quets.