Amplament discutida, cínica i traïda pel propi govern valencià, malgrat que el conseller de Governació s’esforcés en dir que és una llei nascuda des del consens. Val a dir, que totes les lleis naixen des del consens, heus ací: la Llei Wert, amb tots els agents educatius, centres, professors, ampes i alumnes al carrer quasi tots els meses a qualsevol lloc de les Espanyes; o altra de consens la Llei Gallardón, la de l’avortament per a rics, nascuda des del consens que dóna la pregaria cristiana un diumenge al matí davant un canal públic d’un país aconfessional i rebutjada fins i tot per alguns que havien d’accionar el botó verd el dia de la votació, obligats aleshores pel partit, i tantes altres com la llei mordassa, la de seguretat ciutadana o les de tarannà econòmic i empobridores... No hi ha dubte a Espanya els darrers anys les lleis han nascut del consens, i al País Valencià de la voluntat del poble valencià de tindre lleis que ens posaren en el mapa, ens donara visualització, se’n parlara de nosaltres.
La darrera llei, encara avantprojecte, també ha nascut del consens, encara que tots els agents contra qui està feta la Llei de senyes d’identitat del poble valencià hagen protestat. La llei de senyes compta amb un consens unànime, i ara ha quedat clar, i he entès, moltes coses legislatives. El PP legisla per afinitat, però en aquest cas com es tracta de coses d’identitat els seus òrgans consultius per a dur endavant i aplicar la llei són entitats amb les quals s’identifiquen. És per això que identifiquen la realitat a l’inrevés, confonent rebuig per consens, però això sembla també una senya identificativa de la ideologia neoliberal. La percepció alterada de les coses, o serà el prisma i tot allò de les botelles a mig omplir o mig buidar.
El conseller Santamaria s’esplaià en explicar que la llei té una finalitat clara: vetllar per les senyes. Com que estaran sempre vetllant, hauran de denunciar cada acte vexatori, i encara que ells diuen que no l’han fet per acorralar ningú, és a dir ja que marxaran aviat fotran el màxim possible, han insistit que no es podrà gaudir de subvencions aquells que les empren per fer actes vexatoris o de menyspreu. Tot seguit han apuntant quins són els actes vexatoris, per tal que els vexadors vagen fent comptes ara que la llei els traurà la subvenció, encara que el primer que s’han de preguntar els vexadors és, quina subvenció els trauran sinó en reben cap del consell? No obstant la llista és curta: insults a la llengua valenciana, campanya vexatòria contra les bandes de música o una campanya animalista contra els bous al carrer.
Una llengua que no empren, ni la coneixen, ni els interessa; una campanya contra les bandes de música que ells han estat arraconant retallant-los subvencions, aprofitant-se d’elles a molts ajuntaments per les delicades situacions econòmiques de les societats musicals per tal de baixar-los l’assignació fent els mateixos o més actes locals, en edificis envellits, de capacitats reduïdes... Tot una sèrie de mesures que el PP durant aquest vint anys ha vexat impunement, reiteradament i “electoralísticament”, perquè de retornar els diners mal invertits, perduts, furtats i desapareguts la llei no en parla, de demanar més inversió directa i no mitjançant el FLA que ens està endeutant amb interessos amb Espanya (fa uns dies hagueren de refinançar el total dels interessos del deute, de manera que a més de deure el préstec devem els interessos, i els interessos dels nous interessos,...) deu ser que això, el tindre un duro a la caixa, no és una senya d’identitat dels valencians.
Nosaltres definitivament, després d’aquests actes de cinisme dels nostres governants, hem de ser un exemple d’honestedat i fidelitat, uns desmemoriats engalipats amb velles senyes, però pobres, tant que semblem patètics.