Clica a la foto per ampliar

Les coses del doble discurs

Sixto Ferrero | L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica

Quantes vegades no ens haurem escandalitzat, fins i tot molestat profundament, en veure mentre dinem les notícies com a qualsevol país àrab han mort apedregada una dona, amb «burka» o «niqab» o qualsevol altra vestimenta fastuosa, només per la simple i estranya acusació d’haver-se besat amb un home en públic i com aquesta sentència a mort a pedrades s’ha resolt mitjançant un judici sumaríssim? Qui no ha expressat la seua disconformitat? qui no ha dit què aquesta gent no està bé? Qui no ha comentat, independentment siga bon cristià, cristià a la carta o gens cristià, aquests moros semblen viure en l’edat mitjana?
Quants governs occidentals no han denunciat, sentenciat i fins i tot declarat obertament una hostilitat a la crida a la Guerra Santa per part d’algun país àrab, amb la gosadia i indecorosa decisió de declarar o entrar al joc de la guerra envers algun país, curiosament amb petroli, només per què aquest país, governant per la «sharia», ha decidit declara la croada contra l’infidel? En tan sols un trimestre ens hem col·locat a la cua de llibertat democràtica d’Europa, i no estem ací, a la cua, perquè ho dic jo, sinó que els sociòlegs i antropòlegs de la UE així ho han expressat, amb una llei educativa nascuda a priori per a remuntar el fracàs escolar i l’èxit acadèmic i que peca d’excloent i doctrinària, amb una llei de seguretat ciutadana que trastoca fermament la llibertat d’expressió i de reunió, i una llei d’avortament que és de les més restrictives d’Europa. Això votem, això tenim.
Torne al les línies del principi de l’article, no havíem quedat que els països àrabs vivien en l’edat mitjana justament per què estaven governants no per lleis democràtiques sinó per dogmes religiosos, anomenats, llei de la «sharia»? Vull dir, més clarament, què no estem nosaltres governats, ara, per la llei de Crist? Ja s’ha parlat molt i s’ha dit molt bé que una llei de l’avortament, a més lliure, no implica cap obligació, sinó despenalitzar l’opció. I allò més moral, del discurs cristià, és ser conseqüent amb els dogmes que un home o una dona adopta, és a dir, que si una dona és fervent catòlica i no vol avortar, independentment de la llibertat de la llei, doncs no avorta i punt, segueix vivint tan feliç amb la seua vida en crist, o és què ens volen fer creure que totes les dones que han avortat fins ara són republicanes, socialistes, marxistes, independentistes, roges i atees? de veres creuen que de totes les dones, (no sé la xifra d’avortaments, però dubte moltíssim que hi hagen més avortaments que naixements, per tant l’escusa de la baixa natalitat no és regula amb una llei d’avortament), no hi ha hagut cap de capitalista, conservadora, reaccionaria, cristina, evangèlica, anglicana, feixista o... que haja avortat en els últims anys? Cap? Totes són roges separatistes i atees? Cap conservadora,... cap, ho prohibeix Jesucrist («ja!» I perdó, però fa riure això)
I de l’aconfessionalitat de l’Estat no cal ja ni parlar. És evident que les lleis, ara per ara naixen de la conferència episcopal espanyola i no del consens intel·lectual dels governants populars, que poden legislar lleis conservadores, en major o menor grau, que ens agradaran més o menys, que beneficiaran més als grans empresaris o més al proletariat, però no es poden justificar les lleis per allò del discurs o la moralitat cristina, perquè Crist, ara per ara, ni vota, ni cotitza a la Seguretat Social. En qualsevol cas és el líder d’un club privat, i qui vol s’afilia al Club solideu i qui no viu tan feliç, i punt.

Sixto Ferrero

Les coses del doble discurs

Sixto Ferrero | L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica

Notícies similars

Coses del bany

Comentaris

AFEGIR UN COMENTARI