No tinc ganes d'acalorar-me
En el segle passat quan ens presentaven a algú es feia en el bar, com Déu mana, un 'apretó' de mans, un herbero o un nubolet i amics per a tota la vida.
Hui, com deia Don Hilarión, 'la siensia avansa que és una barbaridad'; acabe de conéixer digitalment, per mediació del meu amic Badenes -el de la Malva-, a Vicente Baldoví, 'Visente Baldovín para los que parlan castellano'.
He pegat una volteta per el seu 'Feisbuk' i, la veritat, no té desperdici, homens com este en trobarem pocs en una mesura.
Té 'mandanga' o no té 'mandanga' la foto que ens mostra 'Visente'. Les espardenyes de careta... 'Cheeeeee, eiiiiiii colló', com diria un suecà castís. Ha sigut vore les espardenyes i al fons les 'tomaqueres' i notar una elevació de l'ànima que si no arriba a ser pel 'techo' de casa encara estaria pujant al cel.
Jo recomane a la Real Acadèmia de les Ciències de Suècia que tinga en compte que per al lliurament dels Premis Nobel de l'any que ve s'obligue als guardonats a acudir a arreplegar el medalló en espardenyes de careta; més que res per donar-li al acte un toc de distinció diferent. Jo ja ho he dit, ara que estos paios facen el que vullguen.
'Visente', referent a les aspardeñas de careta ens diu el següent:
Jo vinc d'un silenci que no és resignat, d'on comença l'horta i acaba el secà...
I trobe eixe silenci en el meu racó preferit
... qui perd els orígens perd identitat!
No els deia jo que homens com este en trobarem pocs en una mesura.
Garsilaso de la Ribera, servidor de vostés
'Arreando', que l'arròs està en taula
Advertència de l'autor
per als sabuts i acadèmics
El meu valencià té alguna falteta
i pot ser que algun ripio,
però em van ensenyar que al lloc se l'anomena sitio
i a la mamella teta.
En l'escola em va imposar el castellà un retor,
fera fred o calor.
I ara parle valencià d'hort.
Mala sort!
Al mateix preu, poden llegir més dotoreries de
Garsilaso de la Ribera posant el dàtil en el botonet