Clica a la foto per ampliar
Les fastigoses conseqüències dels finits
Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica
La quotidianitat ens atorga exemples pràctics dels quals aprendre. Per exemple, les coses finites i fungibles poden portar-nos a la maledicció, fins i tot crear un estat d’angoixa irascible. Una de les coses més naturals i quotidianes, i també en certa manera un mecanisme de convivència conjugal, col·lectiva i fins i tot individual, de solteria o lliure anihilació de les relacions humanes, és quan acabes de defecar i no queda paper del vàter. —Porteu paper!—, crida l’afectat per la brutícia evacuada naturalment. Malament rai qui viu sol, a qui crida, a qui demana paper,..., què pot fer doncs?. Per això crec que paga la pena compartir la vida amb algú, almenys tens a qui demanar ajut en aquestes situacions de galtes brutes, no obliden, tan quotidianes. Ara bé no em negaran que és un fàstic tindre el cul brut i no poder torcar-te’l, almenys amb els mínims de salubritat que marquen els cànons actuals. En altres temps, s’empraven altres alternatives poc considerades d’humans del segle XXI. Poc efectives i fins i tot danyoses, però som avui, al segle tecnològic i de la comunicació. Doncs, comuniquem que s’ha acabat el paper nassos!. Sinó que creen una app (és un suggeriment, només això)
Esgotar el paper del vàter quan encara tens projectes entre les galtes, és una canallada del destí i de l’intestí. O de la poca previsió, la deixadesa,..., No crec ningú actue de mala fe i deixe al cònjuge o company de pis sense l’eina fonamental per acabar la feina de la secreció intestinal. Això és com quan tens un projecte i et quedes sense crèdit, sens líquid, o cash,..., el projecte, fructífer, de futur i assolit se’n va en orris. A fer la mà (a un quinto) que deien al meu poble quan la cosa acaba malament per un inesperat problema o entrebanc.
Tantes coses s’esgoten i la societat mitjançant la tecnologia o altres funcionaments ha sabut advertir-se. Autoadvertir-se de que allò o açò s’esgota, s’acaba. És finit això? Doncs, alertem-nos de que s’acabarà algun dia. La paciència i la decència també té data de caducitat, però aquestes coses produeixen podriment, es fan malbé, sovint per la influència o les accions que fan els altres. Que Pujol, l’expresident de Catalunya, ara admeta que té no se quants milions a l’estranger per a no declarar-los a hisenda, a mi em produeix fàstic,..., parlant clar: ganes de cagar. Esgota la paciència i la decència, perquè ja era ric, perquè la democràcia havia confiat en ell, perquè era un símbol de la democràcia de bolquers, perquè recolzà Fuster quan ho necessità, perquè havia jurat que això no era cert,..., ara recorde que el senyor Pujol a més de nacionalista català també és un fervent conservador i molt més, adepte catòlic.
Potser això ho obliden, que després de la seua pàtria, anteposa les oligarquies governants i la fe catòlica com a model de governabilitat. Quan des de València se li demanava pels vuitanta, que no s’oblidaren de nosaltres, que la pesta blava guanyava les partides i rebentava plenaris, va mirar cap a Moncloa per tancar pactes i files. Ara faran seua la frase: els rics també ploren. Sí, sens dubte, demanarà disculpes.
Per sort tothom caguem, ens embrutem les galtes i ens torquem amb paper, això ens humanitza però sort de qui té el roll a mà, fins i tot, de qui se’l pot permetre, que tampoc sabem en quines condicions han de viure alguns humans. Ara sembla que admetre tindre diners a l’estranger també humanitza, redimeix culpes, expia pecats i et torna net de pols i palla a la vida pública,..., No, res mes lluny, el que ens humanitza és cagar tots els dies i a poder ser tindre sempre el paper del vàter a mà. Almenys algú de confiança que te’l duga.
Sixto Ferrero
El Sis Doble no corregeix els escrits que rep. La reproducció d'aquest text és literal; fidel a les paraules, redacció , ortografia i sentit de l'autor/s
-
0ComentarisImprimir Enviar a un amic
-
Notícies similars
-
Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívicaHi ha 0 comentaris / Llegir més
-
Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívicaHi ha 0 comentaris / Llegir més
-
Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívicaHi ha 0 comentaris / Llegir més
