L'escola de Càrcer participa en la recuperació del llit del riu Sellent

La restauració es realitza sobre una zona d'uns tres-cents metres, on s'escomet una millora de l'ús públic

Desenes de xiquetes i xiquets de l'escola de Càrcer van participar dilluns en els treballs de recuperació del llit del riu Sellent, un projecte finançat per la Diputació de València en el qual s'estan invertint al voltant de 40.000 euros. L'alumnat, assessorat per tècnics de la Fundació Limne, va aportar el seu gra d'arena per a la rehabilitació d'un espai social en el qual s'estan plantant espècies florals en perill d'extinció, cas de voga, tamarindes, joncs o baladres. Tot açò amb l'objectiu que, aquestes, suposen una competència natural per a la canya, l'espècie invasora i aliena a la naturalesa de la zona que s'ha ensenyorit del paisatge de la Ribera. La restauració es realitza sobre una zona d'uns tres-cents metres, on s'escomet una millora de l'ús públic, facilitant l'accés i la informació ambiental. Junt a l’alumnat estigué també l’alcalde de Càrcer, Josep Botella. Aquesta nova fase del projecte es duu a terme gràcies al suport econòmic de la Diputació de València per a la restauració ambiental d'espais municipals i les obres de condicionament s'han assignat a l'empresa Sellent Urbana mitjançant concurs públic. A la fi de 2015 la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va iniciar els treballs de restauració ambiental amb la retirada de la canya Arundo donax que envaïa tots dos marges del llit. Després d'aquella primera actuació, l'ajuntament va engegar un altre programa en col•laboració amb la Fundació Limne, entitat dedicada a la conservació de rius i a la participació ciutadana. L'actual pla d'intervenció pretén aconseguir que la zona pròxima al pont que uneix Càrcer i Cotes es convertisca en un paratge en el qual es puguen realitzar activitats ciutadanes i per tant el projecte també pretén la recuperació social. La Fundació Limne va assessorar en la primera fase i ho torna a fer ara en matèria del protocol per a restaurar el riu i engega diverses accions de voluntariat per a replantar amb vegetació autòctona que, en aquest cas, cal escollir amb seny, en tractar-se d'un llit molt particular, donada la seua salinitat. En els primers treballs conjunts d'administracions, entitats i ciutadans els resultats no van tardar, amb plantacions amb un alt percentatge de supervivència i un increment de biodiversitat en el riu. Les primeres fases de les actuacions dutes a terme a Càrcer han cridat l'atenció de diversos organismes públics, havent rebut visites de tècnics de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, del Centre de Conservació d'Espècies Dulciaqüícoles o del Centre per a la Recerca i Experimentació Forestal (CIEF) de la Generalitat Valenciana, que s'han interessat pel projecte i els seus progressos.