L'escriptor Francisco Alfonso Pavía, que va nàixer per circumstàncies a Xàtiva l'any 1960 és considera gavardí. Ha sigut i és a la localitat de la Ribera on desenvolupa la seua activitat professional -és home de camp en ser de família arrelada en el medi- i això després d'haver-se format acadèmicament a l'institut José de Ribera de la capital de la Costera i el Rei en Jaume d'Alzira.
Amb grans inquietuds i literàries des de menut ha sigut i és un gran lector la qual cosa la dut a familiaritzar-se amb les lletres conrear-les i mantindre's en actiu en l’àmbit intel•lectual.
La catastròfica ‘pantanada’ que va patir la nostra comarca l'any 1982 i el va marcar moltíssim i va retardar i la seua vocació i producció literària que es va postergar. No obstant això va seguir conreant la lectura, s'interessà per obres d'autors molt diversos i decidir traslladar els seus pensaments, les seues inquietuds i les històries que anava a construir el paper.
Francisco començà l'any 2016 amb una crònica sobre ell i els seus avantpassats que va titular ‘Tierra adentro’ i va acompanyar en documentació antiga i d'imatges gràfiques que de manera increïble conservava, heretada dels seus majors. En recopilar eixos successos, que s'havien desenrotllat en diferents comarques encara que tenien de eix Gavarda, i publicar-los els batejà amb eixe nom.
Es tracta d'un volum de 540 pàgines que resulta molt interessant a nivell personal i per a la gent del seu poble. Eixe llibre la va vore la llum l'any 2016 i va despertar la curiositat dels seus conveïns que el van valorar molt.
Amb posterioritat va escriure una història sobre ell mateix, sobre esdeveniments que el tenien a ell com a protagonista el va titular ‘Mi vida’.
Francisco, ara encara més animat, continuà escrivint i, tot i que canvià el seu estil, començà a esmorzar una novel•la sentimental, històrica i a l'hora reivindicativa, sensual i sobretot humana.
Es tracta del seu últim llibre que ha titulat ‘El último cacíque’, l'argument del qual gira entorn de l’abús de poder l’aristocràcia i del clergat a l'Espanya dels finals del segle XIX i principis del segle XX.
En esta obra realça el paper de la dona, la gran oblidada i perjudicada durant segles injustament . El seu argument reviu paratges de la Comunitat Valenciana com Xèrica, Canals, Xàtiva Alzira i Gavarda, el seu poble.