Levántase el presidente, se retuerse los bigotes y lansa a ringlón seguido una orasion esperada...
Miércoles, 15 de enero de 2014 | e6d.es
• Pa cagarse!
No tinc ganes d'acalorar-me
Bon dia cavallers. Garsilaso de la Ribera, servidor de vostès, ja està ací. Abans de res, Ramonet, l'amo de les claus, m'ha dit que tinc carta blanca en El Seis Doble i que puc dir el que vullga, per tant vaig a fer-ho. Necessite amb urgència un "compraor" dels bons perquè les navelines continuen penjant i amb l'aigua que està caient, d'ací no res hauré de polvoritzar.Anem al que anem que si no després no cobraré i bonica està la cosa com per deixar perdre un "duret". Encara que no ho parega, jo soc molt aficionat a llegir, des de Marcial Lafuente Estefania fins a Cervantes.
L'altre dia espigolant per les revistes que tinc en casa en vaig trobar una que m'agradà, primer per la data, 1946, ja ha plogut, ja... i el segon per la manera que estan escrits uns versets de l'explicació d'una falla d'aquell any i que estaven inclòsos dins del llibre de festes falleres d’Alzira de l’esmentat any i amb el valencià “arripionat” de l’època. Amics, pareu la burra que no te desperdici i està escritet al peu de la lletra.
Garsilaso de la Ribera, servidor de vostés
Coqui coqui vericoqui...
Coqui coqui vericoqui...
Explicasión de la Falla
El día tantos de tantos
de l’añ de Mari-Castaña,
en la ribera del Júcar,
en Alsira la sultana
la senyorial, la betusta,
la de abolengo, la ransia
emporio de mil riquesas,
d’aquellos mil y tartan;
la de los mil minaretes,
la de estirpe musulmana,
y que té cada chicona
d’eixes que tomben d’espala;
la de los puentes de hierro,
pasarelas a mansalva,
la del pont de Sant Gregori
(que dieron muerte insensata);
la del Pont de Sant Bernat
per on pasa un riu sensa’aigua;
la de las marjales ubérrimas
taronjers per la montaña,
y otras muchas cosas más
que mi pobre musa calla...;
reunits en la casona
que tantas reliquias guarda
los padres de la siutat
en fecha ut supra indicada,
todos ellos muy sesudos
doctores honoris causa,
acordaron como un hombre,
ipso facto y aput acta,
trabajar para que Alcira
sea una siutat fantàstica
orgullo de los presentes
y exponente de una rasa.
Levántase el presidente
(hombre con toda la barba)
se retuerse los bigotes
se rasca un poco la calva,
y lansa a ringlón seguido
orasión tan esperada:
Regidores que escuchais:
en hora tan señalada
espero que m’ayudeis
con vuestras mejores ansias:
porque si estamos parados
i’el carro se mos atasca
la quente mos chiulará
y eso na más mos faltaba.
Yo me remito a los hechos
soy muy parco en las palabras,
ademés que se fá tart
i l’arrós está en la taula. (Muy bien)
¡¡Regidores!!, a la una,
a las dos de la mañana
a trabajar por el pueblo
a trabajar por su causa;
nada de tira y afloja,
nada ya de toma y daca.
Igualemos nuestro empenyo
igualemos nuestras mañas
iguales en el sentir,
iguales nuestras palabras,
iguales en el pensar
iguales en cuerpo y alma...;
los iguales para hoy
iguales para mañana. (Ovasión)
.................................................
Firman catorse persones
i’el Alcalde, Calaguala.
El Secretario, Gorreta;
i l’aguasil... no se halla.
Nota si no lleva sellos
esta pulcra y breve acta,
es porque los que tenemos
están hechos una lástima.
Por la transccripción, Batiste
Gotarredona i Tisana.
Advertència de l'autor
per als sabuts i acadèmics
El meu valencià té alguna falteta
i pot ser que algun ripio,
però em van ensenyar que al lloc se l'anomena sitio
i a la mamella teta.
En l'escola em va imposar el castellà un retor,
fera fred o calor.
I ara parle valencià d'hort.
Mala sort!
Al mateix preu, poden llegir més dotoreries de
Garsilaso de la Ribera posant el dàtil en el botonet
Garsilaso de la Ribera posant el dàtil en el botonet