L’himne i Serafin (o ocurrències populars importantíssimes)

Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívic

La cosa està en no estar per feina. País meravellós, de color, llum, flors i amor com cantava Ibàñez el republicà panxacontent? Serà això, que quan entres per la Font de la Figuera el tarongerar i la brisa marina (levantina per als mesetaris) envaeix els sentits i ací tot és festa, falles, feina i diners, capitans moros (d’Alcoi) i dones fadrines mamelludes i de «bon vore», que diuen els vells.
Sembla que no tenim prou problemes amb la política quotidiana, en anar solucionat els quefers de la vida diària dels valencians que els nostres governants, en un exercici de responsabilitat, com solen nomenar ells a totes les seues activitats o decisions polítiques, ara després de remoure el país amb el tancament de RTVV, al senyor Serafin Castellano, secretari general del PP i Conseller de Governació, se li ocorre que vol escurçar l’himne (petita simfonia en re major). L’anunci el va fer envoltat dels oients més adients, la anunciació angelical i divina la feu a la seu de Lo Rat penat, on ell sabia que ningú es queixaria ni tan sol dubtaria de la magnifica idea del conseller. Davant l’interès de l’auditori ràpidament anuncià que la nova versió tindrà una durada de 20 segons i caldrà retallar música i lletra per tal d’adaptar els quatre minuts llargs de interludi sarsueler de l’himne “regional”. «S’està treballant», digué el conseller.
No se sap quin compositor es farà càrrec, ni quin literat, però les xarxes i alguns mitjans ja fan apostes sobre quina estrofa caldrà retallar o eliminar. Candidats no en faltaran, això segur. És primordial, de vital importància per a la vida dels valencians, aconseguir una versió reduïda de l’himne; «per a què?» no sé. No tenim rei, i si ve l’imposat sona el seu, el del seu país, normal i obvi.
El senyor Castellano sap que aquesta iniciativa alçarà polseguera, sap que farà de cortina de fum, sap que un gran sector de població és sensible a la lletra per subrogació o per animadversió, però sap que és una més de les senyes patrioteres dels pèrfids preautonòmics i durant uns quants dies se’n parlarà,... una més de les ocurrències dels populars. En els últims quatre mesos han qüestionat totes les senyes: que si l’exposició de les corts sobre la preautonomia on les banderes provocaven dolences estomacals, que si la definició de la RAE sobre el valencià, que si el pamflet de la societat civil , que si RTVV, ara l’himne,...
I encara falta més d’un any per a les eleccions, no sé si d’ací fins aleshores tindran més ocurrències de vital importància, però se m’ocorre una solució a l’himne (com que no acceptaran la Muixeranga) que posen el del Partit Popular com a oficial, així tothom, el despistat que no s’haja adonat, sabrà que açò és Terra Miticament Populista, això si, com glòries ens en queden poques no podrem oferir res més a Espanya, mentres si això, que ens paguen els més de 13 milions d’euros (si voleu traure aigua clara consulteu l’or dels valencians) que ens deuen i amb sort podrem anar fent, que ja és prou glòria beneïda poder viure.