L’hora de les persones als nous Ajuntaments
Opiniò d’Eduard Hervàs

“Ara és el moment de (re)construir les ciutats i els pobles en allò que és més important, l'atenció a les persones

Dissabte dia 13 de juny es renovaran els alcaldes i les alcaldesses i els equips de govern de tots els Ajuntaments. És una data que ha de marcar un punt d'inflexió en la relació que els municipis, els seus responsables polítics i els tècnics que hi treballen mantenen amb les ciutadanes i ciutadans de totes les edats.
Perquè ja fa massa anys que el present i el futur de les persones deixaren de ser importants per a la majoria dels qui ens estaven governant als Ajuntaments i a la Generalitat Valenciana. Els seus interessos, com sabem i hem patit d’una manera o altra, estaven en altres llocs en altres qüestions, lluny dels interessos de les persones.
Recordem que ja fa massa anys, les famílies, els jóvens, les xiquetes i els xiquets, el professorat, les persones i les seues relacions interpersonals i comunitàries eren importants per als responsables de les polítiques municipals. Es dissenyaven i s’implementaven programes educatius a diferents nivells, s’acompanyava a les famílies amb filles o fills amb discapacitat en el llarg procés de la integració, es posaven en marxa activitats per a jóvens o s’intervenia positivament en els barris de les ciutats potenciant les activitats veïnals i propiciant un creixement personal i comunitari que hauria de fer més fàcil i plena la vida de cada ciutadana i ciutadà en el present i en el futur.
Als darrers anys, amb l’excusa de la “crisi” i dels “retalls” que no permetien gastar-se diners dels pressupostos municipals en eixes coses, anaren deixant-se de banda. Certament, mancaven diners, però la realitat era que «estes coses» no entraven en els esquemes dels governants. Quan encara hi havia partides pressupostàries suficients ja havien començat a desactivar aquests serveis i a abandonar les activitats que podien afavorir el present i el futur de les persones i de la comunitat com a ens que les acull i les fa viure i créixer. A poc a poc, sense quasi adonar-nos-en, havíem arribat a una situació en massa Ajuntaments amb un abandó quasi absolut del que veritablement importa, a diferència d'uns pocs que han continuat servint fidelment a la ciutadania amb resultats ben palpables.
Ara és el moment de (re)construir les ciutats i els pobles en allò que és més important, l'atenció a les persones i a les relacions entre les persones. A cadascuna segons les seues necessitats i des de la seua diversitat. Els Ajuntaments són les institucions que estan més a prop de la ciutadania i són les que poden donar-los la resposta més ràpida i més adient o informar, assessorar, acompanyar i derivar als serveis adients.
És necessari acostar-se a les famílies des que es formen per tal de prevenir problemes en el desenvolupament dels xiquets i de les xiquetes, en l'adaptació a l'escola, en el joc o en el coneixement de la ciutat. Cal ajudar les famílies de les persones amb discapacitat intel·lectual en el seu creixement i facilitar la integració en la societat, amb tots els drets. Cal utilitzar els mitjans de comunicació locals per introduir pautes de vida positives, per fer conèixer la realitat actual i els arrels en les tradicions i la història. És necessari propiciar la reflexió dels adolescents i facilitar-los alternatives d'oci i ocupació del temps que enriquisquen la seua formació com a persones, la participació i la implicació social. I, també, s'ha d'aprofundir en les relacions intergeneracionals, amb tot el que suposa de posar en comunicació els més majors amb els menuts, els jóvens amb els adults, cadascú des de la seua realitat i responsabilitats de creixement i d'implicació familiar o social.
I han d'atendre's i recolzar-se les AMPA dels col·legis i dels instituts, les associacions cíviques, festeres  i culturals, les falles, les filaes, el voluntariat, vertebrant el teixit social i fer que es creen sinergies entre elles per multiplicar els resultats i aconseguir allò d'educar cada xiqueta i cada xiquet amb la tribu sencera.
No és només qüestió de pressupostos sinó d'allò que anomenem «voluntat política», tindre clar el que es l'important i posar-ho en pràctica. Els projectes que més efectes tenen en la societat no són els que valen més diners, sinó els que mobilitzen a les persones i els fan anar construint el seu propi futur, en companyia.
És l'hora dels Ajuntaments de les persones i de les persones als Ajuntaments. No pot deixar-se passar més temps amb les portes municipals tancades a les necessitats de la ciutadania i deixar de obrir camins per estructurar unes noves relacions i una confiança en que les coses poden fer-se ben fetes, i que es note. Com? En la vida quotidiana, en el plantejament dels problemes i de les solucions, en les festes, en l'escola, en els parcs, en el sentiment de pertànyer a una comunitat amb arrels i amb vincles entre les persones, que puga continuar sent viscuda com a tal amb l'esperança de continuïtat, de futur.