• Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica
Pensava que frivolitzar amb una malaltia com el virus d’Ebola, que està matant centenars de persones a l’Àfrica, era cosa de polítics populistes com l’alcalde de Xàtiva o cosa dels «subs» estivals com el senyor Santamaria, ara sub, ara conseller de governació i justícia. Ja saben que en estiu, mentre els capitostos estan descansant, l’agenda política la dirigeixen els subdelegat, el subsecretari i el subconseller que ningú sap qui són,..., tots ells comandats pel senyor Rus, qui mai descansa. L’estiu és l’època dels meritoris «subs», és l’hora de fer punts davant la ciutadania, és una mena de camp de proves underground o d’espatlles a la societat que els paga, de manera que els «subs» van dient opinions, efectuen posicionaments al respecte de diversos temes, i valoren i analitzen com els percep l’opinió pública per tal d’avaluar el seu recorregut dins del partit, en vistes a, una vegada passat l’estiu i retornat el capitost, seleccionar quins «subs» passaran a ser primers consellers, portaveus i persones importants. És per això que tots els estius sempre hi ha alguna enredada que altra, de ressò universal, de mans d’algun «sub» que se’n va de mare o se li escapa la declaració dels llavis. Als «subs» no se’ls pot deixar sols, per això està Rus, sempre de guàrdia, i de tant en tant va dient alguna que altra perla i alguna que altra actuació per a que els «subs» prenguen nota i seguisquen el model.
Però la cosa va més enllà quan qui frivolitza i juga a ser «sub» és un veterà bioquímic o agent consultiu del govern valencià. Al senyor Grisolia li preocupa que un sol cas virus d’Ebola a casa nostra espante els turistes i es cree un desastre econòmic, laboral i financer al país, si només un sol afectat, és present al territori. Grisolia, creu i diu que cal cancel·lar els vols i tancar fronteres amb els països afectats per l’Ebola, perquè l’economia sofriria un dany irreparable i faria caure la borsa. En definitiva l’ebola l’importa una carai, però la borsa i l’economia és fonamental per al senyor Grisolia, estrany sent bioquímic i dels guardonats i recolzats per la UNESCO. Afegia el president del Consell Valencià de Cultura: «estamos en el inicio de una situación sanitaria que nos obliga a actuar de una manera extraordinaria y urgente ante un riesgo que, hoy por hoy, no podemos detectar con total seguridad» Sens dubte cal actuar de manera extraordinària, allò ordinari hauria estat treballar amb la cooperació internacional necessària i no haver eliminat els pressupostos fins la invisibilitat per tal que a l’Àfrica no moren centenars de persones, ara pel virus d’Ebola, demà per desnutrició i despús-demà pel cacic de torn de països pseudodemocràtics com el de Guinea Equatorial, per no parlar dels països de règims militaristes i de «guerres-santes».
Em fa la cosa que als blancs del nord encara ens importa ben poc les morts dels negres del sud, i que un sol cas d’Ebola al País Valencià el que faria no seria espantar els turistes, si s’actua amb criteris sanitaris adients, sinó que destaparia i acreixeria, fins vés a saber on, un racisme i odi a l’africà que seria impossible de controlar, ni amb cures pal·liatives, ni sèrum miraculós, ni amb seny i educació. El més contradictori de tot és, que nosaltres per alguns casos també som sud, aleshores ens esquincem les vestidures davant el greuge comparatiu. Si no volem infectar-nos d’Ebola, la cosa es ben senzilla, treballen o ajuden al lloc on està el focus d’infecció amb tots els mitjans que siguen possibles; som tots iguals davant els ulls dels déus, marededéus i trinitats però no ho som davant les fluctuacions borsàries; això, dic jo, serà pecat. I dels capitals i greus. Mentres tant, a l’Àfrica, moren els negres i especulen els blancs.
Ànims, que ja acaba l’estiu i tornen els premiers.
Sixto Ferrero