Material escolar fungible

Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica

La setmana passada ja s’hi deixava entreveure que el passadís central del supermercat del meu barri, preparava canvi de decorat. Les dones, enginyoses i ensinistrades pel cap del supermercat —encara avui són massa poques les dones que són caps de supermercat, no sé, cosa de la paritat o del comandament suprem masculí— però, s’afanyaven a retirar el material estival: flotadors, sandàlies divertides i animades, pistoles d’aigua i protectors solars i aftersuns.
Aquesta setmana hi he tornat. La cosa ja estava canviada, doncs, el calendari, el de la Conselleria d’educació havia estat taxatiu: comencen el dia 3 de setembre; i els supermercats, grans superfícies i papereries, han hagut de retallar vacances i descansos per tal de preparar la imminent i accelerada tornada a l’escola. En entrar al supermercat una olor encisadora, acompanyada duna lluent, eclipsaven els sentits. L’ordre, l’encaix i distribució del material escolar és inalterable, per molt que hi palpen, una mà femenina, el retorna al lloc, tot ha d’estar perfecte, esperant el pròxim client, està estudiat i executat amb pulcritud. Ràpidament un grup de xiquetes, pocs xiquets, algun però anecdòtic, s’arremolinen: ara ací, ara allà, palpen una llibreta amb princeses a la portada, ensumen unes gomes que indiquen: nata; no són comestibles però, l’olor que desprenen, malgrat l’embolcall fan suposar que estan fetes de nata comestible, semblant si més no, a una llepolia. Bolígrafs de mil colors, de plàstic relluent, llapis als quals mai se’ls cau la punta quan justament, amb la maquineta de fer punta, els exerceixes pressió per fer-li-la, altres bolígrafs són gegantins, contenen quatre, cinc, sis,..., colors diferents, no són ergonòmics, altres sí, però, decorats amb Bobs esponjas, Mickey Mouses, Spidermans, i tots els personatges de dibuixos animats haguts en la graella televisiva els fan apetibles de posseir-los. Curiós, el sexisme del material escolar: princeses, personatges femenins de Disney Chanel, de la gamma dels roses, colors suaus,... per a elles. Spidermans, superherois, personatges masculins de dibuixos animats,.... per a ells però, ja he dit que ells són testimonials, s’hi resisteixen a apropar-se al material escolar fungible, encara desitgen la pistola d’aigua. Òbviament fa calor i el cervell no pot estar ara per ara en pensar en horaris matinals, rutines escolars i esforços intel·lectuals, ara encara toca platja, piscina o poal d’aigua a la terrassa de casa, sudoracions extremes, migdiades,... i vetllades nocturnes, a tot això, estan per arribar les Festes de la Mare de Déu de la Salut  això, vulguem o no, condiciona la predisposició del cervell a engegar un nou curs escolar. Tot just comença, tot just s’atura per les processons, a tot això, a corre-cuita, a la plaça major, amb el darrer repic de la campana i la indicació del penell encolomat i quasi fregat pel muixaranguer, amb els ressons encara audibles dels tocs diversos, barrocs i envellutats de les colles de dolçaines i tabals, les primeres fustes, i les sorolloses Fenwick elevadores, amb la seua llum giratòria, indicativa i premonitòria diu que altre esdeveniment detindrà l’inici del curs aviat.
No obstant les xiquetes s’arremolinen al voltant del material escolar fungible, el volen tot, el de la princesa, el d’una xiqueta amb clars estereotips d’adolescent tremendament iniciada sexualment o addicta a la disbauxa potencialment, bolígrafs que escriuen quasi assoles alhora que et fan creure que eres la protagonista de la sèrie preferida, l’adolescent que engaliparà els sentits del xicot més guapo del col·legi, de l’institut,...
M’hi aprope. L’olor de les llibretes m’atrau. De què ho faran? Serà una estratègia de màrqueting, —l’olor clar—? Qui pogués tornar a l’escola per a viure l’alegria de desitjar comprar material escolar fungible tan excitant, olorós i incitador,...., a l’aprenentatge i l’aprofitament del curs?
Ells —i elles— encara volen la pistoleta d’aigua, naturalment, són xiquets, infants.