Més enllà del tancament

Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica

Ara ja sabem que RTVV ha tanca. Bé, l’han tancada. S’han dit totes les coses que s’havien de dir, tothom, qui així ho ha cregut, s’ha manifestat d’una manera o altra i s’ha alçat la polseguera política que toca, el fet, el tancament, no és per a menys. Però entre tots els atacs dialèctics, polítics, ridiculització radiofònica i televisiva envers el PP, encara no s’ha vist cap missatge de cap polític, amb càrrec, dels que cobren dels nostres impostos, dient: «cal tancar-la perquè la gestió que hem dut (nosaltres com a administradors públics) a terme no ha estat la correcta. Per tant dimitim (o dimiteix) per no estar capacitat, durant vint anys, per a veure que la cosa se n’anava de mare». Els valencians, la gran majoria, ens hem quedat amb el missatge que han tancat la RTVV perquè no hi ha diners per a mantindre-la degut que els treballadors no han acceptat l’ERO, i això, així, és insostenible. Per a reforçar el missatge, de manera excessivament populista, i que la majoria de la societat valenciana, crega fermament en la paraula del senyor Fabra, han reforçat el quid amb el recurs reiterat i catastrofista: o RTVV o retallar, «més», en educació, sanitat i serveis socials. I així, el joc els ha anat rodat. Tothom, una grandíssima majoria de valencians, els hem aplaudit la decisió, hem donat per bons els motius. —Com ho anem a permetre?. Qui deixaria els nostres xiquets sense professor de matemàtiques per a que els de “C9” seguisquen fent tele i ràdio? On aniríem a parar—, dirà el valencianet/a, senzill/a, mentre fa la compra al mercat o pren una cervesa a la barra del bar, o,...
No han faltat veus crítiques independents, molts periodistes d’altres mitjans, que ja demanaven responsabilitats polítiques, però tanmateix, no sé com s’ho han fet (els del PP) que no ha calat el missatge, no se sent dir, al valencianet/a, senzill/a, mentre pren cerveses o compra al mercat dir: —Que barra!, ens han endeutat en més de 1300 milions d’euros, i això només amb la RTVV, què hauran fet, per exemple, amb la Ciutat de les arts i les ciències, o amb la Ciutat de la llum d’Alacant, o,...? A! i damunt han de demanar permís a Madrid per a tancar una tele que pagàvem nosaltres?, a quin sant xica!—.
Tan agraïda està la societat valenciana al Partit Popular que malgrat dur-nos a la bancarrota, econòmica i social, la gent, el valencianet/a, senzill/a, no se li desperta l’esperit crític i clama pels seus impostos malbaratats? Tant?, però tant? i perdó per la insistència.
Acabant, em permetran posar un exemple amb moralitat inclosa: un botiguer, contracta un assessor per tal que li duga l’administració de la botigueta, el botiguer, confiat en les declaracions i les inversions del seu assessor el deixa fer. L’assessor li diu que si ven les terres de taronja que havia heretat li muntarà una franquícia, al temps sembla que la inversió és un èxit, el botiguer té molta liquiditat i gaudeix, per tant no demana comptes (no fiscalitza el seu empleat). Passen vint anys i el botiguer segueix gaudint del cash que el seu assessor li ingressa, però de sobte un dia diu que o tanca la franquícia o no podrà gaudir, el botiguer, dels beneficis que havia obtingut fins ara, diu que a ell (l’assessor) l’han enganyat, l’han traït els treballadors de les franquícies que no volien acceptar que els despatxaren de la feina i ell, l’assessor, ha fet el possible per tal que al botiguer (que és qui paga a l’assessor) puga mantindre la seua, primerenca botigueta, però sinó tanca la franquícia, potser veurà com la seua botigueta perd mercat fins a veure’s pràcticament en la ruïna. El botiguer, que durant vint anys ha confiat en l’assessor (que ell paga), ho accepta. L’assessor continua treballant per al botiguer perquè gràcies a la seua bona gestió el botiguer ha mantingut la seua botigueta. Sort del botiguer per tindre un bon assessor!. I que barruts els treballadors de la franquícia del botiguer que no han volgut acceptar l’acomiadament i ara ell, un pobre botiguer haurà de començar de zero i ja vorem sinó no ho perd tot.
Cadascú que trie un paper: o assessor o botiguer. No trieu ser els treballadors de la franquícia, l’assessor us voldrà manipular i quan veja que perd la feina, que se li ha anat de les mans el negoci, us culparà i us deixarà al carrer, ell voldrà mantindre el lloc de treball davant el pobre botiguer que al cap i a la fi és qui paga el seu sou.