Clica a la foto per ampliar
No tinc ganes d’acalorar-me
Vesprada de bous a Alzira
Un cartell inoblidable: “El Minet de Corbera, Llorenset de Alcira y El Taxista de Carcagente”. Qué, qué…
Tinc un ‘amigacho’ (així en ch, com a ell li agrada) que és una màquina de menjar rollitos de primavera i pato a la pekinesa que ha volgut provocar-me amb un “no tens collons per a que te publiquen açò”. Qui haja llegit el meu vademècum sabrà que una les màximes que alberga és la següent: “Si vols que un valencià del terreny faça alguna cosa comença dient-li ‘No tens collons’. Voràs el que passa…”.
El ‘amigacho’, sabedor de la sentència, ha volgut provocar-me i jo m'he deixat voler. Què anem a fer!
Per a mullar pa en este ‘guisao’ tenia, en principi, dos enemics: els animalistes i l'administrador del diari. Els primers espere que entenguen que, açò de hui, no té més sentit que el rememorar un passat que ningú pot negar. Si tiren de manual tan sols dir-los que, per edat, la pell la tinc com la corfa d'un coco. L'administrador és més ‘blandengue’, amb una bosseta de clemenules, dos carabasses i una dotzena de moniatos del bancal ha tragat en un minut perquè és un home que prioritza la substància material a l'espiritual. Ningú és perfecte.
Ací queda el cartell de bous, fora baix que va ‘ripio’. Jo ja no diré res més, per a què?
Garsilaso de la Ribera, servidor de vostés
Me’n vaig, que tinc l’oli al foc
Me’n vaig, que tinc l’oli al foc
El Sis Doble no corregeix els escrits que rep. La reproducció d'aquest text és literal; fidel a les paraules, redacció , ortografia i sentit de l'autor/s
-
0ComentarisImprimir Enviar a un amic
-
Notícies similars
-
Cavallers... a Bob el tinc jo en el bancal
Hi ha 0 comentaris / Llegir més