Nobel de la Pau

Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica

Acusava un titular de premsa que un Premi Nobel de la Pau, (el senyor Barak) no podia amb dues guerres. És més el cos de la notícia anava més enllà, no és que no pogués amb elles sinó que altres que havia denunciat —posicionant-se en contra—, ara les autoritzava però, que ho feren amb delicadesa, controladament.
Aleshores em pregunte, quins són els mèrits que s’han de fer per obtenir un Nobel de la Pau, solucionar conflictes bèl·lics o no generar-ne?
Tot seguit, després de reflexionar-ho una mica i no arribar a un consens propi —que em donés arguments per escriure-ho—, pense si no li hauran donat el premi per la influència social, a nivell mundial. Aleshores em sorgia altra pregunta, si el Premi Nobel de la Pau s’atorga per ser influent en la societat, no s’està premiant certa mena de classisme. Ja saben que les classes porten a la lluita, reconeix cert pedigrí i idiosincràsia social i distinció, d’això a la lluita de bàndols hi ha un pas, dels bàndols a l’enfrontament ètnic altre i d’ací a la guerra santa només hi ha un canvi de paraula: de líder a Déu.
És possible trobar al món algun ésser humà que mai s’haja vist, en algun  moment, endinsat en algun conflicte, per discret que fos, amb un currículum bel·licós net de trets i ràfegues, que mai haja sentit parlar de guerra? Com que no en troben mai, l’atorguen a qui treballa per la pau, és a dir pels interessos d’algun dels implicats. Com a mostra tots els tractats de pau trencats.
Diuen que les guerres se solucionen amb diàleg. No estic d’acord. Les guerres s’eviten amb repartiment de la riquesa, i molta educació, vull dir respecte pel diferent. Per la diferència del nostre veí.
Sincerament, vist així, crec que és un premi molt prescindible —per no dir inútil—.