• Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica
Poca cosa o res s’espera u el dia d’any nou pel que fa a notícies. Mentida!, i tant que se n’esperen, o no és important qui i on ha nascut el xiquet o la xiqueta primerenca de l’any 2014? No em diran que molts no esperem la notícia amb la qual obriran totes els noticiaris, serà portada momentània de periòdics digitals i motiu de debat a determinades xarxes socials, o no? Recorde que en els darrers anys el xiquet o la xiqueta primigènia de l’any solia contenir unes característiques comunes, vull dir que en els darrers anys, posem per cas els catorze del segle XXI , crec recordar que quasi tots els primerencs nascuts són nomenats: Maria Asunción Federica, o Carlos Alberto Javier, o Mohammed Al ben Hou, o Paskin Tamov,... Però no, crec que enguany, el primerenc naixement tindrà per nom Paco, Carlos, o José, o pot ser Vicent,... o Maria, o Maria José, o Rita, «no sé, això de l’onomàstica són designis del Senyor»,... En qualsevol cas començar un nou any (2014) amb una notícia com aquesta et fa tindre un bri d’esperança, efímera, però esperança al cap i a la fi. Qui sap si entre aquest naixements, i amb l’espera pacient i el recolzament de la societat, en uns quants anys tenim uns nous pensadors, uns nous dirigents polítics, uns nous líders que ens ajuden, com bonament puguen, a eixir del forat on ara per ara seguim estancats, i nosaltres, els valencians, més que ningú (no ho obliden), qui sap això? Confiarem doncs. Jo confie que aquests naixements primerencs de 2014, d’ací uns divuit anys, quan puguen votar (si és que això del sufragi universal encara no s’ha prohibit) hagen rebut una formació i una informació suficient com per poder reflexionar un poc sobre les opinions politiques fetes pels polítics amb càrrec o sense que no tenen altra vocació que ajudar la ciutadania, o hi ha polítics que declaren obertament i a priori voler fer-se rics i aixafar i sotmetre el seu poble fent política? No, evidentment, ningú votaria un tirà. Però algú pot creure les controvèrsies de les afirmacions dels polítics (o dels que aspiren a ser polítics)? Sí, això sembla que amb la llibertat d’expressió està garantit (més o menys, fins que el senyor Fernández Diaz no s’empipe molt i ja vorem), vull dir que qualsevol persona pot decidir fer política per al seu poble, la seua comarca, la seua “comunitat”, la seua província, la seua (el que siga)... i pot fer-ho allistant-se a un partit, o creant-ne un de nou i dir i jurar allò que vulga per a fer política. Però clar, hem d’anar amb compte de les afirmacions que diem per tal de convèncer els votants, podem enganyar-los i no volem això, podem caure en controvèrsies i no desitgem confondre, podem anul·lar el passat del partit del qual ens hem agermanat i no, no podem ni devem anihilar la història, entre altres coses perquè madame Viquipèdia està al cas de tot, és filla d’Orwell i els seus redactors viuen a l’habitació 101, estan a l’aguait de tot, per això quan un polític (aspirant) declara un tarannà socialista (obrer, treballador en fàbriques, camps, cooperatives, empreses...), declara una imatge proletaritzada, és paradigmàtic que treballe (política de base diuen) per a uns líders neoliberals (si més no mantenen càrrecs de “poder” econòmic superior respecte als seus polítics de bases local i les aspiracions socioeconòmiques, evidentment, no són ni seran les mateixes, ni tan sols en cap punt convergiran, és més s’allunyaran, malauradament sempre ha estat així, les classes i les castes també són endèmiques, per això, el proletari sempre aconsegueix les coses, millores laborals, salarials i socials, a base de rebel·lió i lluita o oposició política, laboral, moral i resistència). També és curiós el joc del bo/dolent: tot dolent, jo bo («tu Jane, yo Tarzan») tots tenen obligació de donar comptes a Madrid (PP, PSOE i IU). Tots? EU (IU) és un vertader partit federal i no té perquè fer-ho (l’acatament centrista a Madrid). L’ús inequívoc de l’apel·latiu catalanista declara una controvèrsia, o un clar desconeixement del mot: què és ser catalanista? No s’estaran confonent amb ser «pancatalanista»? Qualsevol que parle i empre un valencià estàndard (ben escrit i ben parlat) ja és catalanista? Dependre de Barcelona? Vertaderament creuen que Barcelona està tan preocupada pels designis i el futur dels nostres municipis? (crec que tant de treballar al camp i la fàbrica no els ha deixat temps per visitar qualsevol poble del cor de Catalunya per adonar-se’n d’allò que els preocupa) No tenen ells (els catalans en general) altres objectius que estar preocupats pels moviments polítics valencians a nivell local, més enllà dels projectes econòmics i comunicatius comuns (i pense ara en el corredor Mediterrani). Per últim fins a quin punt es vol ser nacionalista valencià i regionalista? Potser això possible? O no serà, acceptar el regionalisme com un provincialisme, per tant acceptar implícitament, a més que és un fet, també, endogàmic i intrínsec, ser nacionalista, però, inevitablement espanyol? I és que el problema és que, coalicions a banda, el regionalisme no és gens genuí, per molt que el rebategen amb eufemismes, d’això, de regionalisme (i molta «pleitesia» a Madrid i molt poca política centrista a València), per ací ja anàvem ben servits des de la Renaixença, amb el blasquisme, llorentismes, Dreta Regional Valenciana (DRV), ratpenatistes folkloritzants i tota la “tròlei” de súbdits afrancesats que ens han anant apareixent i creixent com a bolets, i això que plou poc, però per al poc que plou, encara plou massa (no només UPiD i C’s són afrancesats, caldrà reescriure el mot o afegir partits al llistat)...
Ara, cal reconèixer les afirmacions veraces: cal molta imaginació per a fer oposició, i més si es vol representar als valencians parlant-los en castellà, (o només representen els valencians castellanitzats i obliden els «valencianitzats»?) això no és sectarisme i discriminació lingüística?, No això: «es lo propio», i així ens ha anat. Amb «Vixques i Oferiments a...» ai, sort pels xiquets primerencs del 2014. Sort i salut! Però de debò (ale! ja sóc catalanista jo també, deu ser endèmic això també, o serà contagiós... no sé, en fi).
Ara, cal reconèixer les afirmacions veraces: cal molta imaginació per a fer oposició, i més si es vol representar als valencians parlant-los en castellà, (o només representen els valencians castellanitzats i obliden els «valencianitzats»?) això no és sectarisme i discriminació lingüística?, No això: «es lo propio», i així ens ha anat. Amb «Vixques i Oferiments a...» ai, sort pels xiquets primerencs del 2014. Sort i salut! Però de debò (ale! ja sóc catalanista jo també, deu ser endèmic això també, o serà contagiós... no sé, en fi).
Sixto Ferrero