Nova planta, virtual

Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica

No cal fer-li voltes als decrets de nova planta, perquè ara per ara tothom sap que és, qui l’aplica i quines conseqüències té. Fins ara, els decrets de nova planta havien proliferat pel món, bé és cert que depenent de la institució i règim polític, i sobre tot la llengua a diferents parts del mon els decrets de nova planta acomplien una funció: regular els colonitzats. Anglaterra amb la Índia, França amb el nord d’Àfrica, Espanya amb Sud-Amèrica i... ja es poden fer la idea d’allò. El país que colonitza importa (aplica) les seus condicions, les seus lleis, la seua manera de fer i entendre la vida i les relacions humanes, i d’això i sobre això hi ha centenars de llibres que ho expliquen des de la història, l’antropologia, el dret i qualsevol disciplina humanística.
Ja fa anys que vaig entendre que privatitzar, en certa mesura era facilitar què una empresa privada apliqués el seu decret de nova planta a l’empresa adquirida. Això des del mercantilisme, quasi que queda justificat si l’empresa obté beneficis, manté els treballadors amb les condicions més òptimes i tot funciona bé, amb felicitat repartida. Però potser, que peque i peca d’utòpic, perquè els «decrets mercantils de nova planta», sempre, i no sé perquè, passen per flagel•lar la part més dèbil, els treballadors, de la mateixa manera que els decrets de nova planta polítics flagel•len els ciutadans dels països conquerits o colonitzats.
No sé si recordaran que fa uns mesos, encara durat l’any passat, la Generalitat en la seua tasca d’alleugerar despeses va vendre, al millor postor, la ruïnosa Universitat VIU. Aquella famosa, demandada i completíssima universitat virtual que semblava anava a blocar les xarxes telemàtiques amb les milionades d’alumnes que s’hi inscriurien i que com no va estar així, entre altres coses perquè les taxes universitàries són tan elevades que, pense jo: —ja que pagues, fas classe presencial i tens el professor/a de cara—, altrament els estudiants tampoc, en la majoria dels casos, no tenen altra ocupació, com abans molts treballaven i estudiaven, ara només s‘estudia per a estar ocupat, treballar... això és un màster de difícil accés. Doncs el cas fou que la Generalitat va adjudicar la venda, suposem que al major postor, al grup Planeta, però els nostres responsables polítics es van reservar, per a tots els valencians, un 30% de quota de participació de la VIU. Com que som propietaris minoritaris poca cosa podem objectar i com en les empreses que són absorbides, la part gran, ha aplicat el seu decret de nova planta, només que no s’ha redactat en paper sinó que l’aplicat a la VIU virtual. Si abans es deia «Valencian International University», ara es diu «VIU Universidad», si abans hi havia una icona de la Generalitat com a responsable de l’ens educatiu, ara ha desaparegut,... I alguns mitjans s’han queixat que ha desaparegut tota referència a València i han esborrat del mapa, web, que és un projecte valencià, per cert, la queixa ve de mitjans de Madrid. Això és el que té el decret de nova planta que qui no l’ha patit mai no sap que a tots «alcança».