Objectius

Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica

El prelat té l’objectiu clar, vol ser Papa. L’alcalde vigorós, de mà ferma, de partit fidel i boca repetidora de línies marcades vol ser diputat, però si és de ciutat gran, conseller. El conseller vol ser ministre, però com que això és un èxit limitat, per a uns pocs, es complau amb ser director, subdirector, subdirector del subdirector, o persona adscrita al ministeri que pensa, ajuda i posa el muscle, pel partit i pel que calga. Els artistes volen ser famosos, ningú, cap vol reinventar el gènere, crear nous estils,.... això ho fan els que encara són anònims i per tant no són artistes són, treballadors de l’art, de la cançó, la música,..., els que volen voler ser algú en la vida; quantes vegades haurem escoltat això, o ens ho hauran recomanat els nostres pares, amb més o menys insistència, que pares hi ha de tota mena. Ser algú, a qualsevol preu, coste el que coste, i siga com siga, però ser algú, l’altra opció, és ser ningú, cap cosa, inexistent,...; segurament no, això són forces sociològiques interessades. Cadascú és allò que vol ser, els ho diguen els pares o no els ho diguem. Jo no crec que els pares de la xica de vint-i-un anys de Florida que s’ha posat tres mamelles mai li hagen dit que se les posara. L’objectiu d’aquesta estranya criatura, però exòtica i genuïna, és ser presentadora de la MTV, digué que si no ho aconsegueix, la inversió de 15000 euros que ha fet, estalviant durant anys, se n’anirà en orris. Segur que ho aconsegueix, qui no vol veure la xica de les tres mamelles presentant.... qualsevol espai televisiu, però que li donen un programa, perquè és el seu objectiu i està lluitant per ell. Val no és prudent, ni saludable, de fet 50 cirurgians s’hi negaren a fer-ho, però hi hagué un que sí, hi confià, i cregué en l’objectiu de la jove californiana.
Estaran pensant que és una bogeria fer això. Posar-se tres mamelles, amb els problemes de salut que pot comportar? No, això és el mecanisme de la diferència, el risc. Podien haver estat sis dits però, aleshores ningú sentiria desig per veure-ho si no més bé rebuig per deforme. Al cap i a la fi, per molt que ens diguen que el món està fet per la dualitat, pel bé i el mal, el ging i el jang, el blanc i el negre, el purpurats creuen que és cosa de tres, als polítics quan els interessa que és cosa de tots però les retallades per a aconseguir els objectius, de dèficit, només és cosa dels treballadors. És a dir dels altres, l’altra multitud.
Bé, la bogeria, sincerament és que algú mai no li haja dit a la californiana que amb tres mamelles o dos no es lliurarà de ser una figura del circ mediàtic, si era el seu objectiu, ací el nostre és pagar  amb la caixa buida i ara ens encolomen el de Fira València, com pagarem si no hi ha un duro? Algú que es pose tres mamelles i a governar a colp de decència. Perquè, amb tres cervells, i un bri de seny, no hi ha ningú, no?
Sixto Ferrero