En un lloc de la Manxa, vam arribar el passat cap de setmana, 23 i 24 d’octubre, un centenar de membres del grup senderista “Olivetes Xafaes” i persones simpatitzants, per a fer part de la ruta del Quixot. La ruta permet conèixer alguns dels llocs en el que Cervantes va situar les aventures del Quixot de la Manxa i Sancho , en la seua obra universal: l’Enginyós Hidalgo el Quixot de la Manxa.
El dissabte de bon matí, va començar el dia plovent, però amb paraigües, maletes, impermeables, les motxilles noves, prenent la temperatura a cadascú, etc. tots i totes ben puntuals dalt de l’autobús. A les 7:07 hores, els dos autobusos comencen l’eixida cap a Ruidera. Quan estem per mitjan camí, cap a les 9:00 del matí, es fa una parada obligatòria d’uns 20 minuts en Villar de Chinchilla per a alleujar el cos. Tornem als autobusos per a seguir el camí i ara ens acompanya la boira que desapareix cap a les 10:00 quan estem prop d’Albacete.
A les 11:00 arribem a Ruidera, municipi de la província de Ciudad Real, en la comunitat autònoma de Castella-La Manxa. Ubicat en el Camp de Montiel, és coneguda per la bellesa immensa de les seues llacunes, que constitueixen la capçalera del riu Guadiana. Esmorzem i després fem una caminada d’uns 5 quilòmetres per la Laguna del Rey. Aquesta llacuna, forma part de les 15 llacunes enllaçades al llarg de 25 quilòmetres, per cascades, rierols i canals subterranis. Després anem a la Laguna La Salvadora. El dia és esplèndid, lluminós, l’aigua del llac és transparent  i  tot el paisatge amb uns colors preciosos. Dinem de picnic a la vora d’una llacuna, sense comoditats, però gaudir de la natura també té el seu encant.
Després de dinar, cap a les 16:00 hores iniciem el camí  cap a Reolid, pedania que pertany al municipi de Salobre i que es troba en la Sierra de Alcaraz, en la província d’Albacete. Allí ens vam allotjar al Balneari La Esperanza, un lloc ideal per a fer una escapada rural. Una vegada tots ubicats a les seues habitacions, es va poder utilitzar la piscina climatitzada que va ser ideal per a fer relax i llevar l’estrés. Més tardet cap a les 18:30 hores iniciem una caminada pels voltants de Reolid. La nostra guia i anfitriona és Ángeles Bernal, que coneix molt bé el poble dels seus avantpassats, a més d’haver passat allí moltes vacances de la seua infància. Caminant per un congost “El estrecho del Hocino”  o “El Desfiladero”. Ella ens ho explicava i transmetia la seua il·lusió, junt a l’estima pel poble: els balnearis, les cabretes, el capvespre, el barranc, el soroll de l’aigua del riu, la casa del donyet, els colors de la tardor, “el dedo de la señorita”, el túnel il·luminat que travessa el poble i tantes coses més. Ella amb les seues explicacions ens ha fet gaudir d’un paisatge meravellós. Toni Llopis també va fer de guia a un altre grup. Ja de regrés al balneari, una bona dutxa i preparats per al sopar que ens havien preparat. Tot molt ben arreglat i amb molta amabilitat. Per la nit un poc de música i a ballar fins a les 24:00 hores que a l’endemà teníem que matinejar. Ho passarem genial, encara que ballàvem amb la mascareta.
El diumenge, a les 8:00 hores, acudim al desdejuni i ja deixem les maletes a l’autobús. Cap a les 9:00 hores fem la ruta senderista més llarga, aproximadament d’uns 17 quilòmetres al “Molino de Angorilla”, allí ens esperava Hilario per a fer-nos les explicacions del funcionament del molí i amb el foc de la ximenera encés que produïa un ambient acollidor com si fora l’època del Quixot. Fora estava el seu cotxe LAND ROVER Santana, un vehicle militar restaurat de principi del segle passat. Una joia d’antiquari.
Després de visitar el molí, els més valents van pujar al Ventano, a uns 2’5 quilòmetres i amb molt de desnivell, la baixada amb perill d’alguna esgarrifada.
Després de dinar en el balneari, ja tornem cap a Sueca, però fem una parada en Alcaraz,  que constitueix un dels Conjunts Històric-Artístics més bonics de la província d’Albacete. Allí el nostre president Toni Llopis, trau la seua vena artística i en la plaça Major d’Alcaraz, davant de la Torre del Reloj o Torre del Tardón i la Torre de la Trinidad, dibuixa ell mentre caminava, les DOS OLIVETES de l’escut senderista amb fulletes i tot, amb la intenció d’anar col·locant  darrere d’ell a una distancia de mig metre a totes les cent persones d’aquesta aventura per la ruta del Quixot i va fer una foto de les “Olivetes Xafaes” amb les dos torres com a testimoni fidel per a la posteritat. Tots vam ser obedients, ens col·locarem com Toni volia i ho passarem molt divertit. Qui ens anava a dir que faríem eixa bojeria?
Ja tornem a pujar a l’autobús per arribar a Sueca, fent la parada obligatòria a mitjan camí, novament a Villar de Chinchilla, on aprofitem per a comprar Miguelitos de crema i de Xocolate. A les 21:30 hores arribem a Sueca amb el plaer d’haver passat un cap de setmana genial,  amb gent meravellosa que compartim l’estima per la natura i  per una vida saludable. En definitiva, compartir converses, somriures, bromes, caminades, esforç i reencontres fa que semble que el món torna a funcionar.