Papam Catalanus

Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica

Potser per això justifica tal desinterès durant ben bé més de deu anys. Quinze ni més ni menys. Potser era pel segell d’Alexandre VI, Roderic Llançol de Borja i segon papa procedent d’aquestes terres, altra cosa hagués estat si hagués posat «Papam hispanicus» o «Papam communis», al seu segell, amb el qual segellava les missives i els documents de la cort vaticana, això hagués estat una premissa o una declaració d’intencions futures, però no va estar així, i l’altre borja, abans que arribés Alexandre VI, Calixt III, Alfons de Borja i de Llançol, allà per les terres vaticanes feia nomenar el seu pontificat com a «Gloriae Nationis Catalane», tot a ulls nostres una gosadia, un desficaci. I una traïció a la «patria chica», o una manipulació de la història, malgrat comptar amb proves palpables, físiques i fefaents, tant o més com fer servir muixerangues per a interessos polítics de zones de fora de la terreta; on anem a parar amb tanta traïció i aprofitament de les nostres senyes d’identitat. Mare meua i mare de Déu senyor, que diria la «tia Maria reventaplenaris». Per això, el govern valencià, d’ençà que els arxius secrets vaticans, pertanyents als «papam catalanus» però que tingueren la desgràcia de nàixer a Xàtiva i a la Torreta de Canals, arribaren a València en el 1999, i no ha fet ni cas del material. Allà estaven uns documents estrets del originals, i no oblidem secrets, i ara que l’Institut d’Estudis Borgians, davant el rebuig i el desinterès,  ha decidit portar-los a Catalunya (ja estan allí des de fa dies) ara diu la Consellera Català que els volem. Els desitgem nostres, són papes valencians i això ha d’estar entre els valencians.
Però Maria José, que estan ací des del 1999 i no han destinat un xavo per estudiar-los? Li han dit. Res. Ella s’ha entestat en que això són documents públics i ningú pot fer negoci amb ells, i els catalans volen fer negoci, ha apuntat Català, consellera d’educació, esports, cultura, portaveu del govern i senyora per a tot i per a tots i totes.
Val, senyora consellera, té raó, li done un vot de confiança, i potser durant aquets quinze anys no han tingut temps de dedicar-li temps a considerar, que ens interessaven als valencians conservar els documents, posem per cas al Palau Ducal de Gandia, o a la Biblioteca del Regne o a la prestatgeria de ma casa, per exemple. Però, tindre els documents, que ja els ha tingut ací quinze anys, no és només per  a dir: «Valencianos, tenemos los documentos secretos de los papas españoles!, A Valencianos no nos gana nadie!». Sí això està molt bé per a commoure les seues tropes de descarrerats i incultes, però a més de voler tindre’ls entre nosaltres, cal dotar de pressupostos per a que els historiadors, científics, sociòlegs, antropòlegs,... estudien a fons les relacions internacionals, polítiques, mercantils i bèl·liques dels «papam catalanus».
A! que no ens interessa perquè parlen d’una tal Confederació de la corona Catalano-Aragonesa!? Doncs això «Papam Catalanus de Gloriae Natione Catalane», o si vol també podem vendre al millor postor Ausiàs March: «caballero valenciano de nación catalana», resa a la portada de l’obra poètica traduïda al castellà per Baltasar de Romaní en el 1539 dedicada al Duc de Calàbria i Virrei de València,... però això eren altres temps. Ara toca pledejar amb els catalans, i més si volen furtar-nos també els papes.
Què ens quedarà quan marxen els desvergonyits aquests? No tenen perdó de Déu, ni amb indulgència papal.