La dreta carpetovetònica amb un article que incompleix el primer manament de qualsevol manual periodístic amb allò de “tota informació s'ha de contrastar” acusà, la setmana passada, Joan Baldoví de presumptes irregularitats urbanístiques en la seua etapa d'alcalde. Tot just després que el CIS el situarà, una vegada més, com a un dels polítics millors valorats de les Corts espanyoles i de què diferents mitjans de comunicació anunciaren l'apujada de Compromís en la intenció de vot de la ciutadania valenciana.
La “notícia” en qüestió, entre altres clavades de pota, afirma, incorrectament, que el gruix de les irregularitats es dugueren a terme “en la etapa de Joan Baldoví en el Consistorio (2011-2015)”. El “presumpte” periodista s'oblida, o l'han obligat a oblidar, que el seu període en l'alcaldia va ser del 2007 al 2011... Però, ai las!  Si no es canvien les dates, no hi ha “notícia”.
Per molt que els pese als antics partits majoritaris la política de proximitat comença amb Compromís i, encara que semble agosarat, comença amb polítics com “Baldo”. Persones que et miren als ulls quan et parlen, que s'aturen per atendre't l'estona que faça falta, i que no tenen cap problema ens ser transparents i practicar la transparència amb la normalitat que requereix el càrrec.
Certa premsa tractarà de repetir una mentida mil vegades per fer combregar la parròquia amb rodes de molí però, sentint-ho molt, després dels darrers vint anys, i tenint com a punt d'inflexió el 15-M d'ara en fa sis, ja no ens creguem allò de comprar “duros a quatre pessetes”. Sempre hi hauran il•luminats com Francisco Camps i “socarraos” com Ricardo Costa, però de polítics com Baldo “en són parits ben pocs”.