Queixes preferents

Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica

Sens dubte la tecnologia i el seu desenvolupament imparable ens ha fet molt més democràtics. No com a societat administrativa, que això és altra història, però sí com a civilització, irrefutablement, civilitzada en la seua àmplia majoria, amb excepcions però. Ara també cal observar, i tindre en compte, altres paràmetres quantificables, la tecnologia ens ha fet qualificables. Definitori és el terme més correcte si tenim en compte què fem mitjançant la tecnologia i més concretament aquella que més té a veure amb les telecomunicacions, sobretot les xarxes socials, que porten un ritme d’expandiment sensacional, malgrat ser encara un bé, o un accés a Internet i els seus avantatges, un producte quasi de primera necessitat, depèn també això del camp professional en què ens situem, però a pesar que des d’Europa alguns afirmen que l’accés a Internet hauria de ser un bé col·lectiu i de fàcil accés i comercialització, ací està subjecte a  la situació econòmica personal de cadascú.
No obstant es produeix un cas contradictori, som un dels països on més car hem de pagar per tindre Internet, però tanmateix som un dels que més terminals mòbils per càpita i en percentatges relatius tenim del món. Això només indica una cosa, volem estar comunicats. I tan ens fa que la companyia que opera en el nostre territori però, amb seu a París, ens cobre quinze voltes més pel mateix servei que a França, on el dóna per quatre gallets. Una vegada tenim Internet i compte en les xarxes socials, els dits treuen fum. Tal punt, que fins i tot llegia aquesta setmana que una senyora havia tingut problemes greus de tendinitis de tan de fer servir el Whatsapp. 6 hores fotent-li al teclat, deia la notícia. Increïble. També ens assabentàvem aquesta setmana que les xarxes socials s’havien posat en peu de guerra contra Shakira. La cantant del Waka Waka i tot aquell estrafolari cançoner de sensuals balls i de tendència pop, perquè el seu darrer àlbum, també pop, havia inclòs una cançó cantada en català i això als seus seguidors no els havia agradat gens i així li ho feren saber. Mitjançant la tecnologia que tenen a l’abast. Les xarxes socials i Internet i tot els seus mecanisme. I la cosa no fou poca cosa, de quatre queixes, no, que fins i tot periòdics internacionals com el New York Times i algun altre d’aquesta mena s’han afanyant a traure algun titular vinculant a Shakira amb la desestabilització i desmembrament de la indissoluble Espanya. Tot per cantar en català i perquè les xarxes socials, usades per persones civilitzades, com dèiem al principi, han fet una queixa rotunda per aquesta gosadia de Shakira. Al·ludeixen que no entenen la cançó “Boig per tu” (dels Pets), versionada per la colombiana i vocalitzada en català, vols dir que tots els seguidors de Shakira tenen un alt coneixement de l’anglès per entendre les cançons, que en té unes quantes, en anglès? Bé, ho dubte, però deixem-ho córrer. El cas és que la tecnologia i els seus mecanismes serveixen per dir la nostra opinió ràpidament, quasi al moment que apareix la notícia, la cançó,..., i això crec, sí és prou positiu, que cadascú puga dir la seua, directament a la persona que escomet la notícia o el fet o la cançó. Ens fa pròxims i reals. Fins i tot ens humanitza i trenca la separació entre els falsos herois i els simple mortals. Tots som humans.
Això ara em fa peguntar-me si malgrat l’aparença d’humanitat que ens dóna el fet de comunicar-nos amb els personatges rellevants, ràpidament, no estarà també massa estereotipat. Aquesta setmana també hem sabut una notícia important, una enquesta de Cáritas, associació gens sospitosa amb el tarannà del govern de l’Estat (només per darrer de Rumania), ha fet públic que som el segon país d’Europa amb més índex de pobresa infantil i han afirmat que això és un greu problema. I tant que ho és! És prioritari i preferent, a mi, personalment m’ha dolgut molt i m’ha fet pensar moltíssim en la crueltat que som capaços d’aplicar i suportar els humans. I quan ha aparegut el ministre d’hisenda i ha posat en entredit l’enquesta i l’estudi indicant que ell no ho percep i que això en aquest país, de rics, bondadosos i alegres, és impossible que passe, m’ha caigut com si m’hagueren extirpat el fetge. També m’ha dolgut moltíssim, més encara que el ministre, que les xarxes socials estigueren mudes. Cap crítica, cap queixa, cap reflexió, cap opinió.
La queixa preferent és que la Shakira cante en català, no que tinguem un altíssim índex de pobresa infantil. No val generalitzar, però tot em fa pensar que som una societat massa malaltissa, caldrà fer-s’ho mirar això.