Propose a Sergi Olcina per al Príncep d'Astúries… de veritat!

Lo del Baumgartner és fum de pipa al costat del monòleg de les ‘festorres’. Què no? Vinga, vostés què saben

El diumenge al matí, acabadet d'alçar, mig lleganyós encara, em vaig posar la ràdio mentres m'afaitava i em vaig trobar el Sergi Olcina; redéu quant de temps! Em vaig alegrar perquè sóc un antic oient seu de quan feia un programa a les vesprades. Sempre m'ha agradat este paio, crec que li falta algun regonet, en el bon sentit de la paraula, que no se m'enfade ningú. De tant en tant solta cada una que és per a posar-se ferms i cantar la Internacional o el Cara al sol, depén cap a on bufe el vent. Nada... sense anar més lluny, m'agradaria comptar-los la genialitat d'este passat diumenge. Baumgartner, fa poc, es va tirar de l'estratosfera a 39.000 metres, cosa que es va televisar en tot el món. Bo, cavallers, açò és fum de pipa al costat del monòleg que va fer l’Olsina sobre les ‘festorres’. Sis minutets que són, com deia un amic meu, prou animalot ell, mamelleta de monja.
Ací els deixe eixa perleta i els recomane el programa 'La gran emissió'. Cal aclarir que després de sentir esta magnífica peça radiofònica en un acte vaig pegar tres ‘tuitexades’ d’eixes que cagen el basto per a dir el que pensava i per a confirmar que La Pitusa de cola existia. També ho deixe en l'àudio. Un abraç a l'Olcina i al les tres ‘pelailles’ que li acompanyen, que la Mare de Déu vos il·lumine. Au, me'n vaig al bancal, demà més...