• Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica
Els socialistes ibèrics han pogut dormir tranquils unes hores. Ja tenen secretari general i, coses de la simbiosis, o la moda contemporània, si hi ha dos papes per a un mateix regne celestial, ací, entre la família socialista tenen, ara per ara, dos secretaris per a un mateix galliner. Fins i tot el nou, el senyor Sánchez ha de fer servir un despatx que el bo i veterà Rubalcaba li ha cedit, per simpatia o per sentir-se útil dins d’un partit que malgrat el pes dels cognoms i el suposat canvi de rumb, vol seguir per les mateixes anades de la incertesa i amb els mateixos objectius, això sí, canviat de nomenclatura, que han dut des que Franco els va legalitzar novament fa quasi quaranta anys.
Van entrevistar l’altre dia el nou secretari a El País, el senyor Sánchez, madrileny i castellà, amb totes les implicacions que això comporta, és a dir que pateix de la mateixa dolença centralista que els seus predecessors, els qual per molt que s’hi esforcen i s’hi fiquen, no entenen o no volen entendre, més enllà d’altres sentiments polítics, socials o de pertinença, que Espanya, com ells la viuen, és plural i diversa, i Finisterre no està baixant la «meseta» per Aranjuez, sinó que va més enllà, fins l’Atlàntic, i fins la Mediterrània s’estenen terres amb idiosincràsia pròpia, per no citar ja els de la llengua uskura i els dels meravellosos plataners. Sánchez no ho té clar o sí, i massa que ho té, ben après, aconsellat i memoritzat, això de convocar primàries, tot dependrà de com vagen les autonòmiques i locals, i sobretot «dels interessos del PSOE», ha dit, perquè dels interessos dels ciutadans socialistes o de tots, res de res. El partit, és el partit. Ara, de totes les savieses que ha dit el senyor Sánchez, que n’ha dit unes quantes, hi ha una que em fa molta gràcia, i que repeteixen tots els dirigents d’esquerres, volen donar importància de decisió a les bases i sobretot les dones, però ho diu un home, ja, amb la tranquil·litat de saber-se capità manaies i cap de tots els exercits rojos i després que cap dels seus adversaris fos dona. Cap dona volia presentar-se? Mai, Chacon, alguna altra? Estrany si més no.
Ara, allò que més m’intranquil·litza, per la necessitat social i higiènica de comptar amb una socialisme intel·ligent, culte, modern i contemporani en les formes i propostes, és que els seus ideals es personifiquen en Felipe González i Matteo Renzi. Doncs apanyats estem si això és regenerar el socialisme ibèric.
Poc de temps els queda si no volen que la desfeta siga més gran encara, i això que alguna cosa guanyaran per la cara nova i «jovenívola» del senyor Sánchez. Ara que els del PSPV s’hauran d’afanyar per demanar disculpes al nou cap, mira que voler que guanyés Madina, que simbolitzava el continuisme i l’aparell arcaic del partit. Tornem a estar per darrer, per sort això només és cosa de socialistes, o no, perquè Sánchez vol un partit d’onze milions de vots, i això són molts vots, ahí segur compta amb algun valencià, de vots clar, no de persones, nosaltres seguim pintat fava per l’altiplà.
Sixto Ferrero