El 24 de juliol els tres regidors que fins a juny havien estat alliberats cobrant un jornal dels pressupostos municipals presentaren un recurs de reposició contra la decisió majoritària del plenari. Tal recurs devia ser votat pel ple en un mes, és a dir, abans del 25 d’agost, o quedava desestimat. Això no podia ser així perquè ni se’ns havia donat accés a l’expedient ni fins eixe dia s’acabava el termini per a presentar al•legacions. De fet l’alcalde en funcions intentà convocar un plenari quan encara estava obert el termini d’al•legacions, però com no era legal, decidí, el 22 d’agost, donar-nos accés a l’expedient, i ampliar el termini d’al•legacions fins el dia 7 de setembre. En eixe mateix decret del dia 22, al punt tercer s’acordava també “Suspendre el còmput del termini per a resoldre el recurs de reposició contra l’acord plenari de data 29 de juny de 2017. Dita suspensió serà pel  període concedit per a tràmit d’audiència, el qual finalitza el dia 7 de setembre”
Com que el decret era del 22 i el termini de contestació acabava el  25 la suspensió del còmput del termini que s’acordava era la d’eixos tres darrers dies. És a dir, que el recurs, per tal de ser estimat o desestimat en temps i forma, devia haver-se votat els tres dies hàbils posteriors al 7, és a dir, els dies 11, 12 o 13. El text anterior és clar al respecte i no deixa marge a la interpretació.
Així doncs, la no contestació en temps i forma equival a un “silenci administratiu” desestimatori. Es dóna per tant la paradoxa que no ha fet falta que els partits de fora del govern desestimem el recurs. Ells sols han plantejat tan mal la qüestió que han acabat desestimant-se el seu propi recurs. Increïble, però cert.
Quedà així demostrat que quan M+S ALGEMESÍ proposà deixar sense efectes eixe model organitzatiu ineficaç estava fent el que pertocava. El model de govern de l’ajuntament és tan poc eficaç que no han sabut ni tan sols respondre a un recurs de reposició que part de l’equip de govern interposava. Han intentat respondre per la via administrava un problema polític, els ha eixit mal i han acabat fent el ridícul. Han renunciat a resoldre els problemes polítics amb solucions polítiques. Recordem que, advertits per nosaltres mateixos del que podia passar, no ho pararen. Però si llavors no gestionaren bé el tema, ara tampoc ho han sabut fer.
No obstant això, tot té solució. Tot i que a la moció plantejàrem la nostra oposició a continuar pagant aquest model de gestió deficient, també diguérem que no ens oposem a altres models de gestió. Però són ells qui ens ha de proposar a la resta de partits un nou model de gestió municipal. El plenari és qui ha d’aprovar-lo, però és l’alcaldia qui ha de fer la proposta, i aquesta no ens ha arribat. Si hui no hi ha cap càrrec electe més alliberat és perquè l’equip de govern no vol alliberar ningú més.
El govern és perfectament coneixedor d’altres models de gestió i alliberaments, que no passen ni tan sols per la nostra incorporació, que serien acceptats per nosaltres. Però si no els proposen ells no es poden posar en marxa. Emplacem doncs al govern a que abandone el victimisme que encobreix la seua inacció i a que gestione millor la nova situació que s’obri després de la desestimació per silenci administratiu del recurs. Han perdut un temps valuosíssim per a afrontar una situació de la qual ells tenen la clau. Des de juny estem esperant que prenguen la iniciativa per millorar la governabilitat municipal i no l’han pres. Perquè la única que han tingut no han sabut conduir-la. Esperem que el següent pas siga més encertat.