Passat dijous, el consistori suecà ha aprovat per unanimitat una moció sobre el reconeixement del genocidi armeni presentada per l’alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit, i  motivada per la proposta de la comunitat armènia de Sueca. La massacre compleix enguany el 102 aniversari, i és considerat com el primer genocidi del segle XX.
Actualment Turquia nega l’existència del genocidi armeni, cosa que han reconegut països com Uruguai, Argentina, Canadà, Bèlgica, Xile, Xipre, França, Itàlia, Holanda, Rússia, entre d’altres, 44 estats dels USA, així com a Catalunya, País Basc, Balears, Navarra i Aragó, a més de 27 ciutats espanyoles, i ara també la ciutat de Sueca, que farà extensiva esta aprovació al President del Govern, al Ministre d’Assumptes Exteriors, a tots els grup polítics del Congrés dels Diputats, als grups polítics de les Corts Valencianes i a l’Ambaixadora d’Armènia a Espanya. 
El portaveu del col·lectiu armeni a Sueca va considerar el dia d’ahir com “un dia important i històric, no sols per al poble armeni de la localitat sinó per a tots els armenis, atès que poc a poc s’està fent justícia i reconeguent la massacre que es va viure a Armènia” a més, va continuar “és molt important també, que el Govern d’Espanya reconega el genocidi perquè seria l’enèsim país europeu a fer-ho, i perquè Espanya és un país democràtic” va remarcar.
Per la seua part, l’alcaldessa del municipi, Raquel Tamarit va apuntar que “moltes vegades fer justícia és reconèixer el que ha passat i que els armenis que s’han assentat a Sueca, vegen que tots els suecans i suecanes reconeguem que el que va passar va ser un crim contra la humanitat, perquè puguen sentir el recolzament de tots nosaltres”.
Per altra banda, en agraïment al consistori suecà, el col·lectiu armeni va regalar al poble de Sueca una reproducció en miniatura del monòlit de la Creu de Flor, creada pel centenari del genocidi sota el nom “No m’oblides”.

Història genocidi
El genocidi armeni es va desenvolupar durant els anys 1915 i 1921 amb un conjunt de massacres i deportacions de la població armènia de l’actual territori de Turquia, especialment durant el règim dels Joves Turcs, on moriren 1.500.000 armenis i altres 2.000.000 van tenir que abandonar la seua terra. Es van caracteritzar per la seua brutalitat i la utilització de marxes armades  que moltes vegades acabaven amb la mort dels deportats.  La ONU al 1984 i el Parlament Europeu reconegueren els fets del genocidi qualificant-los com crims contra la humanitat.