S’acaba la “Setmana de bous” d’Algemesí, potser de les més mogudes, meteorològicament,  dels darrers anys, i el titular que faça de record del que ha sigut aquesta edició, poc té a veure amb el triomf o no del torero local, o la qualitat dels braus —parle dels bous—,.... o qualsevol qüestió purament taurina, les quals desconec pel poc interès que em desperten. El titular reincident ha estat que “Algemesí no és Tordesillas”. Naturalment la diferència orogràfica, la climatològica, i fins i tot la cultural mostren i paleses a qualsevol despistat que Algemesí dista molt, moltíssim, de semblar-se en res a Tordesillas. Però com saben, el titular no fa referència a discrepàncies sobre la recepta de la paella, o l’autoria d’algun quadre de Ribalta, una melodia de dolçaina, o qualsevol obra d’art o cultural, en definitiva coses d’importància, per a un reduït nombre de persones però, que no deixen de ser encara importants; la cosa de l’equiparació és pels festejos taurins, només que, han aplicat una simplificació al titular, si la comparança fos “La setmana de bous no és el Toro de la Vega”, així la cosa canvia. El personal ja no té opció a la confusió, no li crea un conflicte comparatiu,..., aleshores la cosa està més clara, així, “Algemesí no és Tordesillas” no ho és per la diferència geogràfica, el clima o la gastronomia, si no perquè no la deixen. Algemesí no és Tordesillas, no perquè no vulga ser-ho, si no perquè gràcies a l’oposició social, civil i política dels darrers anys a poc a poc ha aconseguit que els que gaudeixen de la barbàrie morbosa d’assassinar vedellets se senten assenyalats, si més no observats per l’opinió pública, de no existir aquest contraargument, aquesta oposició, aquest assenyalament, la morbositat i la psicopatologia ària, —com a sinònim—, vés a saber fins on els haguera dut; probablement a consolidar una còpia del Toro de la Vega, que tampoc hi ha tanta diferència, si tenim en compte que la festa taurina d’Algemesí s’inicia per l’existència, com a molts pobles valencians, del bovalar i la «diversió» de fer córrer els bous des de les afores cap endins la plaça, o com a Tordesillas, a l’inrevés, des del poble cap al bovalar, només que allà a Castella, l’objectiu és eliminar les opcions de sobreviure del bou i ací la cosa evolucionà cap a la tauromàquia, però no sé si per la mateixa creença de sentir-se raça superior, hagués acabat també ajusticiant la vida del bou en el seu anar del bovalar a la plaça o de la plaça al bovalar, i hagués acabant morint a mans d’una llança, una pedrada o deixant-li caure una roca d’un balcó o el campanar de la basílica.
No, definitivament “Algemesí no és Tordesillas” perquè per un senzill argument de càlcul ens adonem que la plaça d’Algemesí té capacitat per a un voltant de cinc mil persones, i així i tot no tots els que hi són, sembla que els agrade massa determinats espectacles. I pel que s’ha vist els darrers dies, bèsties braves hi ha per tot arreu i de diferents ideologies, per tant generalitzar tot un poble d’escometre un acte d’autèntica tortura, la qual només se sosté per la morbositat dels participants i la supremacia ària que incrementa l’alcohol i l’adrenalina que els vessa dels músculs hipertreballats amb hores de culturisme —ep! de la cultura del fitness—, tenint en compte que de tots els cadafals no tots estan disposats a fer-ho, és voler simplificar massa, i assenyalar sense criteri tot un poble. Ara que, també a Tordesillas hi haurà qui no estarà d’acord amb el Toro de la Vega i se’ls inclou dins de la mateixa comparança.
Tanmateix el problema és que la solució passa per que hi haja sentiments de guanyadors i de vençuts, inevitablement, la susdita tradició està lligada i arrelada a cert sentiment polític i una manera d’entendre la vida equidistant i irreconciliable i el simple discurs polític no ho solucionarà, la cosa no canviarà fins que una ampla majoria no s’adone i entenga que amb quatre dies tomben per terra la feina de gent anònima que al seu currículum posa que és d’Algemesí. Un poble que les altres 53 setmana de l’any es completament normal, pel que fa a cultura i manifestacions, després tindrà els mateixos pecats que a molts altres llocs, però aquests ens els hem de solucionar nosaltres.