Clica a la foto per ampliar
Una proposta un tant indecorosa
Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívic
L’altre dia vam rebre a casa una carta del banc. La carta incloïa informació sobre la 4a edició del concurs de dibuix infantil “Per a què valen els diners”, promoguda pel Banc Sabadell. El concurs proposa els menuts de fer un dibuix tot il·lustrant la seua visió dels diners i l’estalvi. La proposta ja em sembla un tant indecorosa pel fet d’adoctrinament que fa sobre els menuts vinculat conceptes com diners, banc (Sabadell), estalvi (en el seu banc) i pobres negrets (al fulletó hi apareix un xiquet negret). Però això no és el que més em va sorprendre de la proposta (didàctica, que ells asseguren que té el concurs de dibuix) sinó que afirmen que per cada dibuix rebut donaran un euro a UNICEF, els premis pels guanyadors seran un Ipad mini, entrades de cinema i jocs de lego, sortegen un viatge a Londres per a 4 persones (inclou entrades al parc d’atraccions Legoland, visita als estudis Warner Bross) a més en nom del guanyador regalaran “Una escuela en una Maleta” d’UNICEF (material escolar bàsic, «bàsic! Què és bàsic?», d’escolarització temporal, «temporal! Què és temporal?», de 40 xiquets, en situació d‘emergència. Un regal solidari «solidari!» que arribarà molt lluny, «asseguren»)
El cinisme no té fronteres, l’avarícia és un mal epidemiològic i l’alliçonament infantil és repugnant i intolerable. Cap dels regals té un preu inferior a un euro, que entregaran a UNICEF per cada dibuix rebut, tots tenen preus superiors i son regals per a xiquets del primer món que mengen, avui també discutible això ací, però mengen cada dia. I em pregunte, realment el 3r (o 5è amb açò no hi ha qui s’aclare) banc de l’Estat necessita fer adoctrinament als menuts per a destinar una bona suma de diners en ajudar als més desafavorits, tot i fent una campanya d’aquesta mena? Cal fer tot açò per decidir un mes destinar un bon percentatge dels seus dividends en ajudar als qui ho necessiten, siguen d’on siguen? UNICEF necessita vincular-se a una entitat bancària que dessagna els seus clients cobrant comissions (com fan la majoria, si no tots, de bancs de l’Ibex 35)? Què pretenen, fer un llavat de cara al món bancari i al seu banc particularment, amb campanyes com aquesta? Quin pare li negaria de participar el seu fill, si li demana de fer un dibuix? La promoció està garantida amb la campanya, està ben pensat, ben calculat, i la jugada potser els hi eixirà però.
Sincerament, la banca s’equivoca si creu que la clientela està buida, babaua i cega. Amb programes, caritatius d’aquesta mena, no fan més que potenciar les alternatives a l’estalvi bancari, la negació de la seua utilitat, la utilitat del banc, em referisc, i fan créixer la desídia entre els éssers humans afectats per la maleïda crisi de xavos i de valors. No fan més que acréixer la dicotòmica disjuntiva banc/solidaritat. Aquest adjectiu no se’l poden agenciar amb aquestes campanyes. No els pertoca, no se’l mereixen.
«Que hi ha alternativa bancària», diran alguns. Sembla que l’oferta és abundant i versemblant, però és un món d’incertesa i cal pensar-s’ho abans d’obrir un compte a qualsevol banc. Que facen la campanya del concurs de dibuix destinada també als adults i canviem, si volen, dibuix per frases que expressen la situació que estem vivint la majoria, ara i ací. Seria massa agosarat, un risc innecessari i la junta directiva de les entitats no ho permetrien, en fi. El banc és una empresa per a fer negoci, no ens enganyem, la caritat és mal·leable, no deixa de ser un acte voluntari, personal i circumstancial per molt que ho disfressen de comprensió, de necessitat, de preocupació, de risc social i excloent,...
A qualsevol cosa li afegeixen l’apel·latiu de didàctic i solidari avui en dia.
El cinisme no té fronteres, l’avarícia és un mal epidemiològic i l’alliçonament infantil és repugnant i intolerable. Cap dels regals té un preu inferior a un euro, que entregaran a UNICEF per cada dibuix rebut, tots tenen preus superiors i son regals per a xiquets del primer món que mengen, avui també discutible això ací, però mengen cada dia. I em pregunte, realment el 3r (o 5è amb açò no hi ha qui s’aclare) banc de l’Estat necessita fer adoctrinament als menuts per a destinar una bona suma de diners en ajudar als més desafavorits, tot i fent una campanya d’aquesta mena? Cal fer tot açò per decidir un mes destinar un bon percentatge dels seus dividends en ajudar als qui ho necessiten, siguen d’on siguen? UNICEF necessita vincular-se a una entitat bancària que dessagna els seus clients cobrant comissions (com fan la majoria, si no tots, de bancs de l’Ibex 35)? Què pretenen, fer un llavat de cara al món bancari i al seu banc particularment, amb campanyes com aquesta? Quin pare li negaria de participar el seu fill, si li demana de fer un dibuix? La promoció està garantida amb la campanya, està ben pensat, ben calculat, i la jugada potser els hi eixirà però.
Sincerament, la banca s’equivoca si creu que la clientela està buida, babaua i cega. Amb programes, caritatius d’aquesta mena, no fan més que potenciar les alternatives a l’estalvi bancari, la negació de la seua utilitat, la utilitat del banc, em referisc, i fan créixer la desídia entre els éssers humans afectats per la maleïda crisi de xavos i de valors. No fan més que acréixer la dicotòmica disjuntiva banc/solidaritat. Aquest adjectiu no se’l poden agenciar amb aquestes campanyes. No els pertoca, no se’l mereixen.
«Que hi ha alternativa bancària», diran alguns. Sembla que l’oferta és abundant i versemblant, però és un món d’incertesa i cal pensar-s’ho abans d’obrir un compte a qualsevol banc. Que facen la campanya del concurs de dibuix destinada també als adults i canviem, si volen, dibuix per frases que expressen la situació que estem vivint la majoria, ara i ací. Seria massa agosarat, un risc innecessari i la junta directiva de les entitats no ho permetrien, en fi. El banc és una empresa per a fer negoci, no ens enganyem, la caritat és mal·leable, no deixa de ser un acte voluntari, personal i circumstancial per molt que ho disfressen de comprensió, de necessitat, de preocupació, de risc social i excloent,...
A qualsevol cosa li afegeixen l’apel·latiu de didàctic i solidari avui en dia.
Sixto Ferrero
El Sis Doble no corregeix els escrits que rep. La reproducció d'aquest text és literal; fidel a les paraules, redacció , ortografia i sentit de l'autor/s
-
0ComentarisImprimir Enviar a un amic
-
