¡Viva España!

Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica

La política espanyola funciona per torns. Vull dir, els assessors del govern mesuren quin és el moment més idoni per a començar amb una nova llei, vaja en el programa electoral o no, i quan toca apagar el foc encès per altres. Exemples en tenim ara, fa uns dies s’aprovava definitivament la llei d’educació (Lomce o llei Wert) ara, apagat el foc, bé que només s’han sufocat les flames i queden les espurnes (alto! que això reviscola) ara, deia, toca la llei de seguretat ciutadana. A priori, el poble, l’espanyol i castellà i els perifèrics assimilats, poden pensar que aquesta llei, justificada pel ministre, com a molt necessària, es tracta de més seguretat al carrer traduït en forma de més policies, de més control a les duanes, de més supervisió en els moviments econòmics i lluita contra la corrupció (política, clientelisme, conflicte d’interessos personals i polítics, etc) doncs no, tot fa indicar que allò que el govern Rajoy vol blindar és Espanya, la monarquia i quatre conceptes més de caire espiritual i metafísic, és a dir, que vostès o jo, que tenim un camp de taronja no comptarem amb més policies per vigilar-los, o no comptarem amb major seguretat amb més personal en l’administració, allò on calga, per tal de vetllar pels nostres interessos personals, econòmics o sanitaris i educatius tan a territori estatal com a l’estranger, no creguen que van a augmentar les plantilles de tot allò que justificaria millorar la seguretat i que amb la justificació de la crisi han anant desmantellant, i entenc, que els serveis bàsics garanteixen una bona seguretat ciutadana o de la societat. Podríem extrapolar el paradigma de la següent manera a major serveis públics socials menor índex de delinqüència, englobant ací, en la delinqüència, tots els efectes que produïm sobre els bens privats i públics.
La llei, del ministre Fernández Díaz, no és nova i no està encaminada a la seguretat dels ciutadans de Badajoz, ni de Valladolid o Sevilla, no, aquests ciutadans ja compten amb seguretat, és més ells garanteixen la seguretat que el govern reclama. Aquests territoris són Espanya i no qüestionaran, en una amplia majoria, el Congrés, la monarquia i la unitat de l’estat, per això la llei el que vol, o el que busca, és fer sancionador aquells crits de dissidència o de discrepància dels pobles perifèrics nacionalment diferencials. I deia que no és nova, per què malgrat que ens fan veure i creure que Espanya és una cosa eterna i que sempre ha estat com ara apareix en el mapa del temps, tan sols fa poc més de 300 anys que formen un tros de terra homogeni, però culturalment i socialment heterogeni. Ja fa 300 anys que s’afanyaren en proclamar, per dret de conquesta, els Decrets de Nova Planta en tots aquells estats que no formaven part, ni políticament ni socialment, de Castella, i des de 300 anys ençà amb diferents formes de govern i diferents caps d’estat s’ha legislat i endurir progressivament totes les veus i opinions que no foren unànimes a la visió de nació que des del centre de l’Estat s’ha engendrat.
Quan s’aprove la nova llei, cridar consignes contra Espanya o la monarquia o atemptar contra algun símbol espanyol serà condemnable, econòmicament i ja veurem sinó s’afegeix privació de llibertat. Amb açò veig una cosa més que clara, si ja som molts els que deambulem per la pell de brau sense haver sofert en les carns la dictadura i les malèvoles conseqüències dels 40 anys funestos del franquismes, amb legislacions com aquestes, estiguen ben tranquils que als nostres nets els podrem comptar com de dur fou el “Rajoyisme”. De moment la llibertat d’expressió ja queda en entredita i ja veurem com queda el dret de reunió, i una cosa si aconseguiran, acabar amb la dualitat i les multituds, a partir d’ara viurem en trios, bars per a tres persones, matrimonis “tripersonals”, cotxes de tres places, estadis de futbol per a tres persones, panteons per a tres cadàvers, etc... (més de tres es considera reunió, d’això en saben més els vells que han viscut les vigilàncies dels grisos i els serenos acusetes)
En fi, aneu oblidant de proclamar Visca Alzira i Visca Sant Bernat, o Visca València tan reiterat en l’himne de Sarafín (el Conseller), quan s’aprove la llei: Viva España, viva el rey, viva el orden y la ley!